Hola que pagina mes poc assenyada, quanta xerrameca d’indocumentats independentistes que ploren per cobrar, quan la seva única il · lusió és separar de la resta del món. No m’agrada el to ni m’agrada fanfarroneries. garrepes que som i repartint aigua. respecte. i menys viure de l’aigua. choris.
Fòrum Narcís Monturiol
Grup d'opinió
Abans que res, si hem de parlar d’aquestes espècies cal tenir en compte la seva definició, segons el “Real Decreto 630/2013, de 2 de agosto por el que se regula el Catálogo español de especies exóticas invasoras.” , on hi ha també una relació d’aquestes espècies:
Les espècies exòtiques invasores són una de les principals problemàtiques ambientals a Europa, pels impactes ecològics i econòmics que generen, atès que a més de pèrdua de diversitat poden causar sensibles danys tangibles. Així hi ha espècies animals com ara el musclo zebrat la presència del qual pot arribar a col·lapsar instal·lacions de captació, conducció i distribució d’aigües. Altres com el cargol poma o el cranc americà poden causar notables problemes en explotacions agrícoles, i algunes com la canya (Arundo donax), pel seu mal comportament hidràulic, ja que durant episodis d’avinguda es poden trencar i ser arrossegades en grans quantitats, obstaculitzant el règim de corrents, i provocant seriosos problemes en ponts i altres estructures transversals.
L’estratègia de gestió europea per les espècies exòtiques invasores (EEI) pretén desenvolupar un marc normatiu per fer front a aquest problema mitjançant tres nivells d’intervenció:
1.La prevenció
2.L’alerta primerenca
3. La resposta ràpida i el tractament
Per avançar en aquesta línia, cal tenir el coneixement de l’estat de les EEI als països membres i establir un sistema d’intercanvi de dades i de coneixement que permeti els tres nivells d’intervenció.
A Catalunya, l’Agència Catalana de l’Aigua ha desenvolupat un sistema d’informació geogràfica, EXOAQUA, que posa a disposició de les altres administracions, associacions o particulars, l’estat de les masses d’aigua pel que fa a la presència d’EEI, així com les vies d’entrada i expansió, i el risc d’invasió de les diferents espècies presents als ecosistemes aquàtics.
A més, el Programa de seguiment i control inclou el control operatiu de les espècies lligades al medi aquàtic i que tenen una afecció alta sobre el medi, com és el musclo zebrat (Dreissena polymorpha).
Dins del Programa de seguiment i control també s’obté informació d’altres tàxons a través del seguiment d’indicadors biològics (macroinvertebrats, algues, macròfits i peixos) i hidromorfològics (espècies exòtiques vegetals associades a la ribera).
Malauradament les vies d’entrada i d’expansió són múltiples i variades (pràctiques de pesca, esports nàutics, mascotes, jardineria pública o privada, horticultura, etc) cosa que fa molt difícil evitar-les. A més, en molts casos l’entrada es va produir fa molts anys -segles inclús-, i tot just podem lluitar contra l’expansió.
En molts dels casos greus, aquesta lluita és complexa, llarga i costosa econòmicament. Tot i què en aquest darrer aspecte caldria comparar-ne el cost de control i reducció (parlar d’eliminació freqüentment és utòpic) amb el que la seva presència implica (p.e., quan val un pont que es col·lapsa en una avinguda per acumulació de gran quantitat de canya que obtura el seus ulls?).
Encara més, en els balanços econòmics també caldria incloure els beneficis -no sempre fàcils de valorar- que suposa la millora de l’ecosistema en recuperar les espècies autòctones a partir de la retirada de les exòtiques.
En tot cas sembla convenient divulgar la problemàtica a tots els nivells (administracions, universitats, consultories etc). I també, al nivell individual, per contribuir a lluitar contra la introducció i expansió d’aquestes espècies, amb el nostre comportament i implicació.
Lluís i Xavier
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!