Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

9 de desembre de 2006
0 comentaris

Altres veus: Bubble

Bubble, tot i ser dirigida per Steven Soderbergh, va passar sense pena ni glòria per la cartellera. Ara, els Independent Spirit Award han reconegut el treball del cineasta en aquesta pel·lícula, nominant-lo com un dels 5 directors destacats de l’any. A casa nostra, el crític Quim Casas (Benzina, núm. 8. octubre de 2006) va dedicar-li una crítica, el comentari de la qual podeu trobar, anant a "Vull llegir la resta de l’article"

De què va, Bubble? Segons descriu el mateix Casas, retrata la vida d’uns personatges instal·lats en una zona pobra entre Ohio i Virgínia, que formen un atípic triangle amorós. Martha, una dona granada, i Kyle, un noi que treballa amb ella en una supervivent fàbrica de nines, comparteixen la soledat i la grisor de les seves vides, pautades pel treball rutinari, el mejar preparat, el pare o la mare de què han de tenir cura, el retorn a la feina… per acabar novament a casa davant del televisor. Tot plegat ha dut Martha i Kyle a esdevenir particularment amics, malgrat la diferència d’edat. Aquesta relació, però, se’n ressent quan arriba a la fàbrica Rose, una jove mare soltera, per qui s’interessa Kyle; cosa que no agrada gens a Martha. Un matí, trobem morta Rose, escanyada a casa: qui l’ha morta? Comença llavors una investigació que ens permetrà conèixer cada protagonista més enllà del que aparenta ser.

La crítica de Bubble que, escrita per Quim Casas, publica Benzina, és d’aquelles que et fan venir ganes de debò d’anar a veure la pel·lícula o, com que ja no hi som a temps, mirar de repescar-la en DVD. Comença per situar-nos el film en la paradoxal, sorprenent filmografia d’Steven Soderbergh, el cineasta que Wim Wenders va voler consagrar prematurament com a nou autor -penso jo-, atorgant la Palma d’Or de Canes a Sexe, mentides i cintes de video / Sex, lies and videotape / Sexo, mentiras y cintas de vídeo / Sexe, mensonges et vidéo / Sesso, bugie e videotape; però en l’obra del qual, segons Casas, un dels trets més interessants és (..) que l’espectador no sap què es trobarà realment en enfrontar-se a una de les seves pel·lícules. I és que Soderbergh ha fet Bubble fora del sistema, com anteriorment havia tirat per la via independent, amb Full frontal (2002), Schizópolis (1996) o The underneath / Bajos fondos / A fleur de peau / Torbide ossessioni (1994); però, alhora, Soderbergh està ben integrat en la indústria: Ocean’s Eleven, Erin Brokocich, Ocean’s Twelve… Tanmateix, Quim Casas opina que el cineasta nord-americà es mou amb considerable llibertat en aquest cinema de Hollywood i que, igualment, no tot el que ha fora de sistema respon al mateix tipus d’ "independència", cosa que resumeix en la conclusió següent: Soderbergh es mou entre diferents idependències i, també, entre diferents maneres de treballar a Hollywood. I, per tant, assenyala que la seva trajectòria cinematogràfica està apuntalada en el canvi permanent d’estil com a forma de supervivència artística.

Enllestida l’anàlisi valenta i seriosa de l’autor, Quim Casas se centra ja en la pel·lícula, que valora com  un dels films més nus de Soderbergh, un intent reeixit d’aprofundir a través de la senzillesa expositiva. Descriu Bubble com un drama ascètic sobre la rutina quotidiana, que, a partir de l’entrada en escena del tercer en discòrdia, s’orienta vers els marges més estrictes (..) del melodrama criminal, on no importa absolutament gens qui ha comès un assassinat, sinó la manera en què el crim afecta als personatges. I a continuació, el crític fa un comentari absolutament atractiu sobre l’estil de la pel·lícula: Soderbergh -diu- barreja un estil gairebé documental amb trets que s’aparten radicalment del realisme (..) a la recerca d’atmosferes oposades que col·lisionen, com a "Traffic" (2000). Ho descriu i això li permet concloure que el resultat és magnífic com a exploració delicada i alhora punyent del comportament humà.

De lectura molt i molt recomanable, la crítica de Quim Casas, titulada "La captura de la rutina", la trobarem a la pàina 30 de la revista Benzina num. 8, d’octubre de 2006.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!