Club 7 Cinema

Basada en l’obra de Joseph Conrad, Gabrielle segueix la deriva existencial d’una parella parisenca a la França de la belle epoque, en què el tedi amaga passions inconfesables. Patrice Chéreau focalitza l’atenció en la parella que formen Isabelle Huppert (Gabrielle) i Pascal Greggory (Jean), corcats per la fredor emocional.

Àngel Quintana (El Punt, 25.12.2006) parla del breu relat titulat El retorn, que Joseph Conrad va dedicar a Henry James i que el director teatral i cinematogràfic Patrice Chéreau pren de pretext per dur a terme una brillant i intensa radiografia de la relació de parella a començament de segle. D’entrada, Quintana ja ens assenyala que, en aquesta pel·lícula, el cinema sembla prendre en préstec alguna cosa essencial de la posada en escena teatral. Ara bé, després de repassar-ne l’argument, ens fa notar que Chéreau, en lloc d’acostar-se cap a Henry James (..) ha acabat duent l’univers de Joseph Conrad cap al teatre d’Ibsen. Tant és així, que Quintana ha titulat la seva crítica: "Tornar a la casa de les nines". Tot seguit, el crític gironí matisa que Chéreau dóna al film el to d’una peça de cambra. I, al final, conclou que precisament aquest to de peça de cambra, el treball constant amb el cos i la dicció dels actors han fet que a l’interior de Gabrielle hi hagi alguna cosa profundament física que acaba certificant que una vegada més ens trobem amb una nova gran pel·lícula del millor director de teatre europeu.

La lectura completa de la crítica ens permetrà analitzar altres coses del film, de què parla Àngel Quintana. Accedim a l’article, clicant aquí: Gabrielle / Quintana / El Punt

(Per seguir, cal que aneu a "Vull llegir la resta de l’article")

"Saber mirar enrere" és com titula Carlos Losilla la seva crítica de Gabrielle (Avui, 24.12.2006). I, efectivament, a la conclusió a què arriba és que es tracta alhora d’una ficció i el seu comentari, una història i una reflexió sobre com es poden explicar aquestes històries avui en dia. Prèviament, en començar el seu discurs, Losilla ens ha exposat que, en Chéreau, importa més l’enfrontament amb una certa manera de fer cine que els personatges o els ambients; per bé que, de seguida ha matisat que, en el cas de Gabrielle, s’arriba un equilibri que la fa l’obra més reeixida de Chéreau. A continuació, Losilla explica que les ruptures que ens proposa el cineasta queden subrallatdes de manera més brutal, pel fet de situar l’acció en el passat. Comenta com, en aquella mena de societat, qualsevol tipus de violència és vista com un daltabaix i esmenta els recursos que Chéreau empra per a distanciar l’acció.

La crítica sencera de Carlos Losilla, sobre Gabrielle, clicant aquí: Gabrielle / Losilla /Avui (Un cop al web de l’Avui > Hemeroteca > Desembre > 24 > Cultura i espectacles > "Saber mirar enrere")

D’esplèndida proposta qualifica Quim Casas aquesta darrera pel·lícula de Patrice Chéreau (Èxit, suplement d’El Periódico, 21-27 de desembre de 2006). Comenta que el cineasta ha adaptat el relat de Conrad, visualment i narrativament, amb un estil operístic i alhora avantguardista; que, recolzant-se en un subtil joc d’acors entre Isabelle Huppert i Pascal Gregory (..) indaga sobre els límits i les tortuositats de les relacions amoroses (..) amb una posada en escena que va de la sumptuositat (..) al trencament. Descriu el territori expressiu propi en què Chéreau relata un drama gens ortodox sobre la fractura entre les aparences i la realitat…

La crítica completa de Quim Casas, podem llegir-la a la pàgina 23 d’ Èxit, suplement setmanal d’ El Periódico (21-27 de desembre de 2006).

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!