Adéu als “cavallitus” del Quique
Deixa un comentariMe n’assabento des de la distància. Sóc a Barcelona, i tot i que el Jordi em fa cada dia una crònica des de Vilafranca, hi ha coses que ens passen per alt.
A tres quarts de nou arribo al bar a fer el cafè, abans d’entrar a la feina. M’hi trobo el Francesc, que està llegint un diari.
– Tu ets de Vilafranca, oi?
– Sí! (somric, orgullosa, inconscientment)
– Doncs tanquen els… hmmmm… com es diu “tiovivo”?
– Hosti, els “cavallitus”!! És tan català com “tiovivo”, però a Vila en diem així.
[…]
Resulta que el Quique (l’home que porta els cavallets des d’abans que tots nasquéssim) ens diu adéu. Es jubila. [De fet, ho havia sentit feia temps, però no ho recordava]
El Francesc no es creu que el Quique tingui un nan propi a la Festa Major.
– És que deu ser la persona més famosa de Vilafranca! Coneix tots els nens, i tothom el coneix a ell. Forma part del mobiliari urbà! Un nan amb la seva cara és el mínim…
La plaça del Penedès, anomenada plaça de l’exèrcit fins no fa gaire, no serà el mateix sense els cavallets i sense el Quique. Ara els cavallets passen a mans de l’ajuntament. A veure què en fan, d’ells i del seu racó de plaça.’