A alguns llocs el trespol és el sostre i a d’altres el terra. Hi ha coses que no se sap si són el final o bé el principi. Segurament són les dues coses a l’hora. Per exemple el “Nosaltres els valencians” del Fuster. Què va començar des d’allà? Què va acabar allà? Si ens
“Desenganyeu-vos, amics assistents als concerts: la música -tota la música, de Palestrina o Bach a Amstrong o Stravinski- és per a dansar-la o per a cantar-la”. Joan Fuster. Cap d’any? Eleccions? La fi del món? Ves a saber. Però noi! Quin patir amb les brometes dels polítics i polítiques! Entre les televisions, els multiplexos i
Vet aquí un resumet dens de la vida al meu país d’adopció. Ahir vam estar dinant plegats amb una colla. Un conegut cantautor basc, un reconegut trikitilari i gent amb feines normals. Vem discutir sobre el paper dels artistes en general i dels bascos en concret. Que si me cago en el capitalisme, que
S’ensumen flaires d’independència. I tinc alguns dubtes. L?anydemà hi haurà ?El Jueves?, ?el País? o ?el Periódico? als quioscos? I als bars i braços dels i de les militants de l?esquerra rupturista? El Rockdelux i l?Efeeme fugiran esparverats? Quina serà la quota de música en català a les emissores de ràdio? En quina llengua seran
“I quina flaca cavallers! Deu ens guard de tenir-ne un a la família, d’home donat a l’orxata!” Santiago Rossinyol a El poble gris, pg 87 M’haureu de dispensar, però jo tinc aquesta flaca. I des d’ahir s’ha aguditzat. Ja fa uns anys que sóc seguidor i fanàtic de l’impressionant conjunt Orxata Sound System. De la
Tothom està molt amoïnat pels problemes de la música catalana. Em penso que si fa no fa són els mateixos de l?esport, la literatura, la televisió, els peatges, els trens o els aeroports. Viam si l?encerto. Un dia anava cap a Pamplona, a buscar el tren. I uns individus vestits de verd em van indicar
Tothom està molt amoïnat pels problemes de la música catalana. Em penso que si fa no fa són els mateixos de l?esport, la literatura, la televisió, els peatges, els trens o els aeroports. Viam si l?encerto. Un dia anava cap a Pamplona, a buscar el tren. I uns individus vestits de verd em van indicar
Viam, parlem-ne. Llegeixo al diccionari que la refotuda paraula significa, si fa no fa, estrany, rar. Qui és estrany? No és relativa la raresa? Normalitat, freqüència, singularitat, pecularietat són termes que cal aclarir una mica més, em penso. Per exemple. A un ball a la festa major d?Alfés (Segrià-Garrigues, depèn de com t?ho miris)
Sentir-se culpable és molt fàcil. Tan sols has de perdre unes quantes guerres. Per exemple: si tenim un tret cultural, però hi ha a qui li sembla menyspreable, segurament serà perquè no se l?accepta. És a dir que té l?amor propi pel terra. Cal aclarir, però, que és lògic que això succeeixi quan durant tants
He passat una setmana pel planeta Terra que m’ha fet comfirmar aquesta dita. Ahir al vespre tot llegint l?Enderroc a trams mentres reposava a la tassa del vàter, m?atabalava amb la quantitat de festivals que hi ha pel país (el vostre). I n?hi ha de molt grossos! I no un, no…i n?hi ha de mitjans…i
És clar, però algú ho havia d?escriure. I va ser fa molts segles i en català. Em permetreu que us parli de coses agradables, oi? Per exemple un viatge profund a les entranyes de la Terra. El passat dia 30 de juny, tornant del festival de Calaf (Alta Segarra) vaig patir un sotrac cerebral.
?Malgrat tot, cada cop que visites el País Valencià i les Illes constates que hi ha gent que no claudica davant aquesta campanya exterminadora, que lluita contracorrent i ho fa barrejant compromís, ganes de lluitar i ganes de passar-s?ho bé. Aquest cap de setmana ho hem vist en territoris on la militància té un punt
Aquesta gran frase va ser la resposta que va rebre una noia que buscava un grup per fer un acte electoral. Evidentment la resposta és de babaus. Què no és una cosa política? La política ho és tot, i no s?ha de confondre amb el teatre dels comandos legals d?inmobiliàries, bancs, traficants i d?altres
Aquesta sentència del mestre Joseba Tàpia, tan certa al País Basc, és malauradament útil allà a la nostra Terra. Per exemple, ahir mateix vaig trucar a l?Aula de Música Tradicional de la Generalitat del Nord. M?havien enviat el full de retencions de l?Irpf en castellà. Els hi vaig reenviar demanant-los que me?l fessin arribar
Hi ha llocs on sense adonar-te’n hi acabes sempre anant a petar. Per exemple la revista Folc. He de reconèixer que hi tinc una relació difícil. Potser perquè a la seva secció de crítica discogràfica han ignorat dues de les meves darreres feines (el cd 2.pom i el disc que vaig fer sol-solet