el Belda

“I quina flaca cavallers! Deu ens guard de
tenir-ne un a la família, d’home donat a l’orxata!” Santiago Rossinyol a El
poble gris, pg 87

M’haureu de dispensar, però jo tinc aquesta
flaca. I des d’ahir s’ha aguditzat. Ja fa uns anys que sóc seguidor i fanàtic
de l’impressionant conjunt Orxata Sound System. De la seva música, de la seva
actitud, de la seva estètica, de les seves lletres. Vaja del que fan i deixen
de fer.

Afortunadament, si més no per mi, m’han enviat
5 còpies del disc que acaben d’enllestir. Pobrets! Van cometre la imprudència
d’encarregar-me la gravació d’uns acordions. Bé, la cosa és que ahir a un dels
búnquers que la família propicia, el cotxe (l’altre és el lavabo), vaig
escoltar-lo emocionat. Just quan arribava al meu destí el cedé s’acabava. Quin
viatge!

Semblava un xaval, cridant i cantant, ballant
i picant el volant…buf! Com va dir el poeta, “ho diré amb dues paraules: im
pressionant!”

Em permetreu que intenti encomanar-vos
l’exaltació. La grandesa del fenomen? Doncs una militància amb moltes ganes de
viure bé, una valentia musical que els du ha passar pel jaç més estripat, el
Ximo Baio més genuí, el cant d’estil i mil indrets més. Unes lletres que et
situen humanament, amb orgull i rialla. Una sinceritat i un tocar de peus a
terra que enamoren. Em penso que amb les paraules no m’en surto.

Sabeu què? Feu una ullada a www.orxatasoundsystem.net i gaudiu
del seu art i saber viure. Allà hi trobareu moltes coses. També les cançons.
Voleu un consell? Aneu de festa a un dels seus concerts i feu-vosa mans amb els seus
discos, són molt bonics.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!