Aquesta gran frase va ser la resposta que va rebre una noia que buscava un grup per fer un acte electoral.
Evidentment la
resposta és de babaus. Què no és una cosa política? La política ho és tot, i no
s?ha de confondre amb el teatre dels comandos legals d?inmobiliàries, bancs,
traficants i d?altres colletes per l?estil (altrament anomenats partits).
Bé doncs, parlant
de música, el Senglar , el Fib o el Sonar (ho sento, no tinc aquell accent tan
centrat al meu teclat) es poden analitzar políticament. Hi ha opcions
lingüístiques, de referents, d?imaginari col·lectiu i de programació. Per
exemple, si es fa un festival a Barcelona o a Benicàssim, per dir algo, i l a
propaganda i la programació es fa bàsicament en castellà i anglès s?està
alineant aquestes ciutats amb Madrid i Nova Iorc, el maleït eix que tot sovint
denuncia amb encert el Jordi Bianciotto. És a dir, són festivals espanyols dins
del territori de l?Otan. Això sí, amb
Sol, platja i preus tercermundistes dins del Mercat comú europeu.
El babau sóc
jo…és clar que es fa la propaganda en foraster! Perquè l?activitat ?cultural?
compleix una clara funció alimentosa per a les colònies, o si més no per a les
grans masses colonitzades o colonitzadores que habiten o es congreguen en
aquestes ciutats catalanes. Per això té molta més trascendència per a la
cultura barcelonina aquest cap de setmana la reaparició d?en José Tomàs a la
Monumental que no pas el Sonar.
Després hi ha una
altra via. Si un festival es fa a Lleida amb la difusió en la llengua del país
i amb una atenció especial pels conjunts del terreny, és més sospitós de que
tingui alguna cosa a veure amb la cultura pròpia i que no estigui funcionant
com una ofensiva colonial (per cert, em penso que el terme Països Catalans
encara no és il·legal, el podeu emprar amb normalitat). De totes maneres, lo
més fort que passa a Lleida , per sort, encara no són els festivals de roc
(aquella música tradicional anglosaxona, tan nostrada) sinó l?Aplec del Cargol.
I els discs? És
clar que també són política! La llengua, el repertori, els referents…per
dir-ne un: el que obsequiaven amb el darrer Enderroc, ?Música electrònica de
Catalunya?. Miraré de ser educat. Tinc una certa debilitat per aquest gènere i
l?he intentat escoltar. No he pogut. Vaig llegir els comentaris que apareixen a
la revista i pel que s?hi deia esperava trobar-m?hi una gran varietat i
originalitat (en el sentit Gaudinià). Simplement, decebedor. És un recull de
cançons seguint els motllos d?aborigens d?altrtes contrades. Deixem-ho córrer,
falsa alarma. Tornaré a escoltar els recopilatoris del Fona, a riure, rumiar,
patir i el que és més important, identificar-m?hi. I de tant en tant, un xic de
Ximo Baio, una mica d?An der Beat i un xarrup de Guillamino.
Us he de deixar. El
meu fillastre ha fotut un disc de l?Scòrpia. Sona una cançó d?un grup amb el
nom en castellà, editada a Barna i cantada en anglès i no em puc concentrar.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
va bé, en aquesta mena de país avergonyit en què vivim, tenir algú que digui les coses tal com són. llàstima que no siguis el president de la generalitat… "un altre gall cantaria" 😉
A Mataró és més divertit el que passa amb els festivals…! i també amb els equips de so!
Fa un parell o tres d’anys, a uns senyors molt progres de vint-i-llargs, trenta-i-pocs (amb pares també molt progres) se’ls va ocórrer de demanar diners als senyors de la generalitat per crear i organitzar La Casa de la Música Popular i, posteriorment, el Cruïlla de Cultures. Mmm… i aquí suposo que és on tornen a entrar els referents… Deu ser que els tenen molt diferents als nostres… Es fan la propaganda, com tu dius, en foraster (entengui’s, almenys en el meu cas, català) i de tots els grups que porten, em sembla que tan sols un parell hi canten, en foraster. Malgrat tot, a més a més, aquests grups queden camuflats (perduts) dins el cartell del gran festival perquè les seves actuacions cauen just al mig de la programació de la festa major. Que els fa vergonya que es vegi ben clar que formen part de la programació del festival?
Doncs ves, ja veus, potser és que Mataró no es vol alinear amb Madrid o Nova Iorc, ja en té prou amb Barcelona (i per això ha hagut de copiar-ne l’ordenança del ci(n)visme… ai! Que ara ja pixo fora de test…!). De fet, i ells mai han dit que el Cruïlla sigui de cultura aborigen, aquest festival pretén ser molt més que un producte cultural; i si el que volen és emprar-lo com a element integrador…?! clar, aquí, totes mutis i a la gàbia! Doncs a mi ja em perdonaran no sé si per integrista o intransigent, però tal i com tu anomenes, això és una ofensiva colonial! I de quina colònia? Doncs d’aquest que segurament no entra dins la definició tradicional del mot, però que diria que és encara pitjor… els súper multicultis!
I la teva capçalera, amb el fer d’aquesta gent, quedaria (de fet, queda) de la següent manera: “L’equip no sona per coses polítiques”. I és que resulta que, per tenir-ho tot ben muntat, amb la subvenció de la generalitat, l’ajuntament i ves a saber qui més, també es van comprar un equip de so xaxi-txatxi que, a banda de per a “consum propi” cedeixen amablement. A tothom, però? No… hi ha un reducte de persones més o menys organitzades i que, més o menys fan actes polítics a qui, es veu, no se’ls pot donar ni aigua! Qui diu aigua, diu un equip de so… I així estem… en “precari” (entengui’s sense duros) però fent sonar (bé, els nostres tècnics… els de negre) els grups que sí que toquen per coses polítiques.
I intentant fer-me un poc més sàvia (com qui diu, bocamolla… jejeje!), vaig llegint cosetes…
“… fins arribar a veure i tocar coses que, sense els estudis convenients, semblarien impossibles de conèixer, i efectivament ho són, sobretot per una intel·ligència com la nostra, que és molt poca cosa i molt més escassa del que nosaltres voldríem”. Pujols, F. Concepte general de la ciència catalana. Barcelona: Antoni López, 1918, p.169. Dins Canosa, Francesc. Francesc Pujols: un segle d’influència. Trípodos, número 16, Barcelona, 2004.
El cruïlla de Poltrones ha pogut funcionar mentres els que van de progres (encara viuen als anys 70) han estat a cultura a Mataró. És cert que dins el cruïlla de cultures veiem basicament música en altres llengües i poc respecte a la d’aqui però que no veieu que als progres del clap i de l’Arcàdia una llengua com el català és una llengua poc avançada?
Fan la propaganda en català perque s’hi veuen obligats. Però mentres cada cop que programin algu en català hegin de dir: Eh que fem musica en català, vol dir que no vivim en un pais normal
Entenc que et refereixis al Fona i a en Guillamino. Hi ha talent i creativitat per encapçalar una forma diferent, inteligent i nostrada d’entendre la nostra música. Però, a distància l’un de l’altre, no entenc perquè m’hi afegeixis en Ximo Baio i l’An der Beat. M’ho podries explicar? Felicitats pel bloc. Sens dubte t’arrisques amb el que escrius, tens uns discurs propi, i això sempre costa de trobar.
Entenc que et refereixis al Fona i a en Guillamino. Hi ha talent i creativitat per encapçalar una forma diferent, inteligent i nostrada d’entendre la nostra música. Però, a distància l’un de l’altre, no entenc perquè m’hi afegeixis en Ximo Baio i l’An der Beat. M’ho podries explicar? Felicitats pel bloc. Sens dubte t’arrisques amb el que escrius, tens uns discurs propi, i això sempre costa de trobar.