Aquesta sentència del mestre Joseba Tàpia, tan certa al País Basc, és malauradament útil allà a la nostra Terra.
Per exemple, ahir
mateix vaig trucar a l?Aula de Música Tradicional de la Generalitat del Nord.
M?havien enviat el full de retencions de l?Irpf en castellà. Els hi vaig
reenviar demanant-los que me?l fessin arribar en català, sisplau. I me?l van
tornar a enviar, en castellà, amb una noteta que deia ?això és el que ens han
enviat?, desde la gestoria. A més havia aprofitat la carta per fer-los veure
que el seu segell, que apliquen als sobres, també està en castellà ?Mallorca
272 9º 10ª?. La resposta a la segona esmena va ser ?no se n?adona ningú
d?això?. Sí, sí, a l?Aula de Música tradicional de la Greneralitat del Nord.
Com m?aprecio a la secretària que hi treballa
els hi vaig dir amb voluntat constructiva i amb bones maneres. Però la sensació
després de penjar el telèfon va ser de derrota. ?Els sembla una fotesa?.
I el maleït
subconscient va anar fent brollar altres situacions similars. Per què la meva
companya de feina insisteix en escriure el seu cognom en castellà? Si tan sols
ha de canviar-ne una lletra? Tampoc no puc entendre alguns dels meus col·legues
d?instrument. A una pàgina uep apareixíem com a acordionistes espanyols, això
sí, amb al gran enrotllada de classificar-nos per comunitats autònomes. De
seguida que ho vaig veure vaig demanar al noi que se?n fa càrrec que me’n
treiés i ho va fer. Després ho vaig
comunicar a d?altres músics que diuen que no són espanyols. De tant en tant
miro el portal amb l?esperança de que ja no hi siguin. Entristit comprovo que
encara hi apareixen. Els deu semblar una fotesa.
Viatjant en el
temps, recordo un vol entre Barcelona i Palma amb un grup de música catalanista
i independentista amb el que toco. Discutint-me amb una hostessa perquè jo
trigava en apagar el mòbil em va exigir que li parlés en castellà, emprenyat
vaig demanar un full de reclamació. Va ser un espectacle. La tripulació
esvalotada, amenaces de denúncia perquè havia trigat massa en apagar el
telèfon… Bé si sou catalans pràcticants ja sabeu del que us parlo. Els meus
companys de conjunt muts. Això sí, una àvia que seia al costat em va dir
contenta ?molt bé, noi, molt bé!?.
Saber perdre es considera
una virtut. Tan sols em queda dir: ?felicitats espanyols, felicitats francesos.
Ens heu guanyat.?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ànims, company, no estàs sol, som més dels que sembla i que voldria l’enemic. Et recomano que et facis voluntari lingüístic, parlar amb un marroquí que és un fanàtic del Barça i que s’interessa per la llengua catalana fa pujar la moral. La lluita continua…
… si ens adonem a temps que l’autodescol·lonització (recuperació de l’autoestima) de cada català i catalana és el pas previ i necessari per tòrcer de forma efectiva la perpètua voluntat predadora dels estats veïns. Amb actituds com la teva, guanyem!
Com que heu guanyat?
Si s´encanten una mica els espanyols i francesos eixiran per cames.
Em negue a acceptar que hagen guanyat!!!
Ara jugem nosaltres i o fem per tal de guanyar!!!
Des d´Elx, Baix Vinalopó, ni un pas enrere!!
La victoria és nostra i molt més aprop del que espensen espanyols i francesos.
Bon dia!!!
No home, no! encara no! potser encara no ho saps… estem recuperant espais, i això ja és un pas! jejeje! estem guanyant… tot i que a poc a poc, avancem! un peu rere l’altre, encara que això ens faci posar nervioses!
Saps on és moooolt probable que toqueu el dia 11 de maig? jijiji!!! boníssim!!! a viam què tal…
Apa, salut des de la maresma!!!
pd. per cert, fins ara sempre he escrit el meu cognom amb "s"… mon pare de jove es va passar una època a la "ç" però després va tornar a la "s"… vès, potser amb aquest teu escrit em passaré a la cé trencada…
a mi, aquest tema em posa de mal humor… un dia em vaig estar hores discutint amb una amiga pel tema de l’etiquetatge en català… em deia que per què etiquetar-ho en català (a Catalunya), si en castellà tothom ho entenia!!!! és esgotador lluitar contra aquests arguments… la gent opta per la via fàcil, però resulta que fàcil no és sinònim de millor. i si no, que ho busquin al diccionari! ens queda molt per fer…
marta (on toqueu l’11 de maig??)
Certament Carles, la primera guerra que hem de fer l’hem de fer dins nostre. Cadascú té els seus orígens (els meus van fer modificar una lletra del cognom per evitar que semblés massa català). Penso que sobretot aquells qui com jo, parlem castellà a casa i català al carrer, hem de prendre molta més consciència del tema, donada la nostra facilitat d’expressió en la llengua de l’imperi.
Reflexions com la teva em reafirmen en la contundència necessària per a què el català domini l’espai públic (tal com asseguren els de telemadriz que passa actualment a Catalunya…).
Salut!
pablo
Diuen que sempre som els mateixos:
que tremolin!
en queden molts per arribar!!!!!!!!!!!!
Ànims Carles. Jo no he tingut l’oportunitat d’escoltar el disc, però últimament en sento bons comentaris. Crec que hi ha un tema que es diu La Felicitat…aquest si que l’he sentit. És boníssim…per això m’he quedat amb les ganes d’escoltar la resta de temes..però no sé on aconseguir-lo…me’n pots informar?
iep! què passa aquí? que ia no actualitzes? ens tenies molt ben acostumats… 🙂
per cert, estava buscant agendes de concerts per internet i he anat a petar a la viquipèdia, concretament a una entrada que es deia "carles belda". au, ia tens un lloc a l’enciclopèdia virtual! 🙂
apa, fins aviat!
marta
sdfsa http://negragarnatxa.blogspot.com/2007/06/rocanrolanfona07.html