Viam, parlem-ne. Llegeixo al diccionari
que la refotuda paraula significa, si fa no fa, estrany, rar. Qui és estrany?
No és relativa la raresa? Normalitat, freqüència, singularitat, pecularietat
són termes que cal aclarir una mica més, em penso.
Per exemple. A un ball a la festa major
d?Alfés (Segrià-Garrigues, depèn de com t?ho miris) hi vam coincidir els
inmensos Pastorets Rock, un grup d?escà de Barcelona i servidors. Bé. Xerrant
amb un dels cantants dels Pastorets i reconeixent-li la meva més sincera
admiració pel que fan, em va respondre ?som uns friquis?. Doncs ves per on,
mentres tocaven la gent, de totes les edats, ballava i cantava ben agust. La
plaça feia goig i el somriure del públic evidenciava complicitat i plaer. Tot
seguit vam actuar nosaltres. I en acabat els de l?escà. Ho feien francament bé.
Ritmes jamaicans antics i una cantant que afinava d?allò més en anglès. La
gent, ja no tanta ni de tantes edats, ballava agust. Però, al meu parer, ja no
hi havia complicitat, és a dir, reconèixer-se amb el que hi ha dalt de
l?escenari. Si friqui vol dir estrany, quin havia estat el grup friqui de la
ballada?
Pel mateix preu un altre exemple. Amb un xic
de fel? A l?Enderroc, com a molts d?altres llocs, el maleït mot apareix cada
cop més. I encara sort que no té connotacions negatives! Però com ens passa a
la inmensa majoria, li atorguem aquell caire de ?som rarets, quina gràcia que
ens fem?. Bé, la resposta apareix clarament al reportatge sobre selectors de
música que hi ha al número del juliol. El pd Phil Musical ho sentencia:
Edr: El més freak que t?han demanat que
punxis?
Pd PM: Una vegada, mentre punxava un mambo de
ls Salomé, em van demanar si podia posar alguna cosa del David Bisbal.
Qui és estrany? Un grup que canta cançons
d?aquí, en la llengua d?aquí, vestits amb robes que ens són pròpies (entres
pastorets i pubilles, la imatge és espectacular) i les profana amb els ritmes
que generacionalment els han marcat? O bé un senyor o una senyora, de València,
Perpinyà o Barcelona que fa hip-hop o blues en anglès? Encara diria més. Qui
són els friquis? La Jovenívola o la Fundació Toni Manhero?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ara ho entenc, dec ser això, un friqui. Ja deia jo què la gent em mira de manera estranya quan parlo en català al demanar una cervesa o què prefereixo estar a l’hort amb els tomàquets que fer el ganàpia al centre comercial.
Salut company.
Roger Monlleó.
Gràcies a tu acabo de descobrir els pastorets rock.
Moltes gràcies!
no puc estar més d’acord amb el que dius, ni ho podria haver expressat millor!
no entenc perquè tenim tant poca autoestima, els catalans, i ens avergonyim de les coses que "sonen massa catalanes"…
si la nostra cultura no ens l’estimem nosalters, qui ho farà?
parem i pensem…
marta
Fet i fotut doncs… el més profitós que podríem fer seria canviar la definició de friqui… no trobeu? Tot i que si feim una investigació (cutre cutre…) prèvia podem comprovar que…:
al diec no hi apareix ni el mot friqui, ni friki ni freak… al termcat ens trobem amb el mateix… a la lemac igualet igualet (tot i que si hagués sortit ací, m’hagués preocupat… de veritat…) i finalment, al diccionari de l’enciclopèdia catalana seguim exactament pel mateix camí… Carles, a quin diccionari ho has trobat? A mi no em surt per enlloc, així que…
llavors és esplèndid! no cal que canviem res! ho feim de nou i tot solucionat!!!! per tant, i seguint les guies de l’escrit d’en carles, la proposta podria anar més o mancu encaminada cap a: "s’entén per persona friqui aquella que és capaç de gaudir i sentir amb la cultura i el fer aborígens del lloc on va néixer o del lloc que s’ha fet seu a base de viure-hi". Malgrat tot, llavors friqui seguiria essent sinònim d’estrany… perquè cada dia més som més escassos (o potser és que tinc el matí pessimista…) els que aconseguim arribar a aquest estat de plenitud…
bonu, ja l’he embolicat prou altra vegada, així que us deixo (si voleu, és clar) reflexionant-hi…
apa, que vagi molt bé!
Creure’ns friquies demostra que cada vegada més la cultura pròpia d’aquesta terra està minoritzant-se (minoritzant-la).
Per què, em pregunto, cada 11-S des del Maragall hi ha d’haver un músic flamenc als actes? Per què no hi ha un grup d’havaneres? O un grup de rumba?
Hola Carles!
Com no tinc cap altre manera de contactar amb tu… et paso l’enllaç de la pàgina on hi penjo les meves fotos de concerts. Aquí hi trobaràs fotos del concert que vau fer els Badabadocs a les Festes de Sants. Li vaig enviar al Marc i a l’Eric però no sé si te les han fet arribar.
http://alexcarmona.smugmug.com
Espero que t’agradin!!!
Salut!
P.S. Per cert… en el fons, tot el món és friki 😉
Parlant sobre la parauleta, si no recordo malament fa uns quants anys una persona considerada freak era aquella a qui li agradava el manga, i no només la sèrie de moda!, jugar a rol, i no em refereixo a jocs d’ordinador, etc, però que també ho porta tot bastant a l’extrem.
Però la paraula freak s’ha posat de moda fins a tal punt que és considerat "guai", si més no és la percepció que en tinc, ser-ho.
En fi, si algú diu que odia la paraula ho entenc. Tot i que a mi simplement em fa ràbia que s’hagi posat de moda d’aquesta manera.