És clar, però algú ho havia d?escriure. I va
ser fa molts segles i en català.
Em permetreu que us
parli de coses agradables, oi? Per exemple un viatge profund a les entranyes de
la Terra. El passat dia 30 de juny, tornant del festival de Calaf (Alta
Segarra) vaig patir un sotrac cerebral. Per inaugurar-lo havíem fet amb la Cati Plana una paròdia-homenatge al
mestre Pujols amb una ?Geografia espiritual de Calaf?. Vaig fugir com un llamp
per no ser engolit per l?ambient de festa que tan sovint em tempta i que en
força ocasions em caça. Victòria! Era una hora raonable i ja estava baixant el
coll del Bruc cap a Sabadell. Una lluna preciosa i la paganíssima Montserrat a
mà esquerra (Visca Montserrat Roig!). Tot plegat imponent.
Vaig pensar ?ves,
encén la ràdio no fos cas que hi fessin alguna cosa interessant?. Després d?una
volta amunt i avall pel dial i de la pausa habitual a Ràdio Tele taxi (i olé!),
una veu rogallosa recitava uns versos atractius a una emissora de les mitjanes.
M?hi vaig aturar. De mica en mica la magnitud de la tragèdia es va anar
imposant. Tot em sonava, però suposo que per no poder-me ni imaginar allò allà
no ho reconeixia: semblava la veu del barbut de la Trinca declamant poemes d?en
Francesc Pujols. En va acabar un. I una música preciosa, una mena de motet
contemporani va deixar espai per rumiar sobre les paraules que acabava de
sentir. La Lluna, el Bruc, Montserrat, La Trinca, Pujols…uf! Massa per la
carabassa!
I van tornar els
versos, aquells tan sincers de la mort del pare! Mare de déu! En acabat ja van
fer les presentacions i tot plegat es va confirmar: havien estat en Miquel
Àngel Pasqual i el filòsof de la Torre de les Hores, el programa El
Caleidoscopi (em penso) i el culpable en Marrassé (una agradable sorpresa i una
requalificació del personatge a les meves llistes). Res.
Vaig tancar la
ràdio per gaudir del que havia succeït i tot cofoi em vaig tatuar el sentiment
d?orgull i satisfacció al ventre per emprar-lo en qualsevol dels milers de
moments de fracàs i defalliment que t?ofereix la catalanitat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
estimat amic… m’has fet enveja. Quan la vida et regala un petit plaer sense ser buscat, vius un gran moment. Però també pots aprofitar la sort de l’amic per buscar la teva estona de calma. M’has fet venir ganes d’escoltar aquest programa i m’he servit de la tecnologia (que sovint em dona tants mals de cap), a favor de la tranquil·litat. No m’ha costat gents trobar-lo a la web de com ràdio i, que ho sàpigues, hi ha una segona part (en el programa següent). M’he baixat els dos programes… però esperaré una mica a escoltar-los. Ja que no m’han sorprès en una carretera tranquil·la, buscaré un bon moment per gaudir-ne. Potser al vespre, prenent una menta, mentre els nens dormen… qui sap.
bon dia Belda, et recomano obrir un perfil teu amb el conjunt Badabadoc al myspace. hi ha per exemple la orquestra alternativa, i cada dia mes grups, va molt be per a conèixer en totes direccions!
una abraçada.
Bones Carles! Espero que la ratafia que us vàrem fer arribar de muntanya a mar, des de la Garrotxa i fins a Blanes, es convertís també en un d’aquests petits plaers que quan es comparteixen amb d’altres coses i persones resulten ser inolviables!
Fins aviat!