“Desenganyeu-vos, amics assistents als concerts: la música -tota la música, de Palestrina o Bach a Amstrong o Stravinski- és per a dansar-la o per a cantar-la”. Joan Fuster.
Cap d’any? Eleccions? La fi del món? Ves a saber. Però noi! Quin patir amb les brometes dels polítics i polítiques! Entre les televisions, els multiplexos i les privatitzacions ens tenen ben distrets!
Jo, amb la meva humil tendència catalanista, sobiranista, separatista i fins i tot independentista (quatre coses ben diferents) us proposo una píndola analgèsica. Que durant unes hores abandoneu el món fals de les televisions, on per trobar-hi el país haureu de triar i remenar molt i força, i que sortiu al carrer. I precisament durant unes hores en les que, afortunadament, ho fa un munt de gent. Les del canvi d’any. Les diverses cadenes que ens empastifen emetran programes, molt probablement, infames i profundament imperials (dels imperis enemics, és clar).
Ara fa un any i mig se’ns va acudir amb uns amigots de fer un conjunt. Un conjunt polític. Això sí, de per riure, fer la broma i trinxar-ho tot. I com qui no vol la cosa, déu n’hi do el que hem voltat. Ens diem el Belda i el conjunt Badabadoc. Refem a ritme caribeny els grans èxits nostrats.
I mireu si som professionals que fins i tot hem quedat per assajar. Resulta que ens han llogat per cap d’any! Ja frisem! Serem un grup normal! Bé, gairebé normal. Ens tocarà tocar durant dues hores llargues tan sols cançons de la terra! Ai mareta! Sí, sí…tan sols! Tot plegat va començar amb un caire de bretolada: vinga va, una mica d’Arnella per aquí, un xic de Llach per allà, li afegim un polsim de Sangtraït i unes gotes de Sopa de Cabra, i potser unes flaires de Patum i dels Pavesos i un farcellet de la Trinca. I sense adonar-nos-en ja estem preparant el Rosó, el Plou, el Mustafà Català i el Miquelet Garcia!
Doncs el que us deia. Que si us ve de gust, per ser feliços durant unes hores, us oferim un ball la nit de cap d’any, al pavelló de Can Violí de La Garriga (Vallès Oriental) amb el nostre conjunt.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
a mataró hi tenim, en principi, soparet i musiqueta amb les rumbetes del dr. andreu a cals sinyors atzucac… vès… festa en família, menys o menys…
aquest any, ben al revés que d’altres, les ofertes es multipliquen… perquè després del vostru concert a Cardedeu em sembla molt que hi ha pd barrut… o això m’han dit…
sirà certa normalitat?
però bé, sigui o no (és aquesta la qüesitó?), val a dir que, sempre, després d’un concert d’en B&BB et sents una mica més catalana i un poc més feliç! jajaja!!!
apa! salut!
voldria ser feliç durant unes horetes i viure un cap d’any en català! actualment, gairebé els únics caps d’any que es poden viure en català són els que es munta un mateix (i, tot i així, segons qui convides, a vegades encara costa!!).
el problema és que hi ha gent a qui encara els falta veure la llum… i que per mandra, comoditat, apalancament i conformisme, preferirant una festa discotequera infumable que una festa com déu mana…
potser algun dia tot plegat canviarà… l’esperança és l’últim que es perd, no?
au! bones festes i boníssima entrada d’any!!!
marta
Carles, soc hooligan del conjunt badabadoc!! m’he pasat l’any seguint-vos força, no se si saps qui soc, pero per cap d’any ja ens montem el tinglado nosaltres, tranquil que tambe punxarem canço catalana entre daltres xd
Vagi be, salut i torrisme!
quin greu!! us he seguit a la majoria de concerts que heu fet, però el dia 31 a la nit em toca currar (a preu de 31 de març, a sobre).
Que vaig bé, i espero que tinguem un any 2008 amb més belda i badabadocs que el 2007!! Aquest és el meu desig!
carles!
estic a punt de convèncer el personal per anar a fer el cap d’any a la garriga! però hi ha alguns caps per lligar, encara… el més important seria saber si hi hauria algun raconet on ens poguéssim plantar amb els sacs de dormir per fer una dormideta abans d’emprendre el viatge de tornada el dia 1… saps si hi ha alguna possibilitat? no sé, ni que sigui una establia… jejeje
apa, a veure si ho acabem de muntar i venim! salut!
marta