He passat una setmana pel planeta Terra que m’ha fet comfirmar aquesta dita.
Ahir al vespre tot llegint l?Enderroc a trams
mentres reposava a la tassa del vàter, m?atabalava amb la quantitat de
festivals que hi ha pel país (el vostre). I n?hi ha de molt grossos! I no un,
no…i n?hi ha de mitjans…i de menuts…?i tot amb la nostra pasta?!
Bé, doncs, tot seguit vaig anar al llit i
vinga a rumiar. Les feines que he fet eren de dimensions reduïdes i de gran
força humana. Un ball al Fescat de Llívia, l?acompanyament d?unes classes de
balls de bastons al Dansàneu d?Esterri d?Àneu i un altre ball a Marata. I
contrasten fortament amb Fibs, Acampades i coses per l?estil. Han sigut
activitats profúndament lligades al lloc i que com que concentren a un nombre
assenyat de persones permeten un fer civilitzat. Els preus, el volum de la
música, les inexistents mesures de seguretat…són humanes. Tot gira rodó.
I m?he pogut adormir orgullós i cofoi d?haver
fet feines on el que més importa és la qualitat i la quantitat ha de ser la
justa per tal que ningú no s?hagi de situar innecessàriament per damunt de ningú.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Últimament també faig cap a aquesta reflecció, les coses petites, en l’entorn que els hi escau son un goig de viure!
Quan s’acaba un mega festival d’aquests, les xifres fan por de veure.. deu mil amunt, deu mil avall! Tothom hi diu la seva..
L’altre dia a Marata potser no arribavem als 500, però la plaça era plena de gom a gom, si més no de somriures i ballaruques!!
I no és macu això?! jeje
Salut!
Des del Dansàneu, et puc dir que almenys a mi em va encantar tenir-te allà i que tens tota la raó del món perquè 4 arreplegats en un racó de la muntanya, fem molt més q la marabunta amuntegats a noseon. Gràcies pels balls d bastons (encara q t’adormissis jijijiji).