?Malgrat tot, cada cop que visites el País
Valencià i les Illes constates que hi ha gent que no claudica davant aquesta
campanya exterminadora, que lluita contracorrent i ho fa barrejant compromís,
ganes de lluitar i ganes de passar-s?ho bé. Aquest cap de setmana ho hem vist
en territoris on la militància té un punt gairebé heroic, on defensar la
llengua significa picar pedra, on viure amb normalitat significa tornar-se a
aixecar de manera tossuda davant de cada entrebanc, amb la determinació dels
que saben que tenen la raó.?
Lluís Gavaldà al Descobrir Catalunya 111, pàg.
107
D?entrada el que ens explica el Lluís a la
seva col·laboració habitual al Descobrir com a reflexió després de la gira dels
Pets sembla cert. Bé, de fet, ho és. Però em permetreu que ho matisi. Per
exemple, si ens fixem en l?abobinable frase que encapçala aquest article
comprovarem que potser no està tan fotuda la nostra llengua al País Valencià.
Us asseguro que es parla molt més català a Xàtiva que a Sabadell (que en som un
12 %!) o que a Constantí (Tarragonès).
Tot rumiant sobre el tema em venen records.
Les pedres que ens queien a Pomada i els Brams un 11 de setembre a Castellar
del Vallès (Vallès Occidental) llençades per joves nacionalistes espanyols del
poble (que hores abans havien estat cridant pel carrer ?España 1 y no 51!, en
castellà, es clar), mentres la Guàrdia Civil i els seus amics els i les Mossos
s?ho miraven. O les amenaces i agressions que el figura David Estop va patir un
vespre tot passejant per l?Hospitalet de Llobregat (el Barcelonès) perquè duia
un mocador palestí, i això és cosa de hipis i catalans. Per sort va poder pujar
a un cotxe d?uns desconeguts i fugir.
També m?afloren temors quan penso en els
resultats electorals. Que n?hem de fer de lo que ha passat a Vic (Osona)? A una
de les capitals del pet de l?encís de la catalanitat! Sí senyors! Els
falangistes han estat la segona força més votada! I ara que hi penso, el
president de la sagrada Generalitat del Nord es diu José i pertany a un partit
nacionalista espanyol (ben bé igual que a la resta del país).
Podríem seguir: les aparicions tan habituals
dels pepers balears subtitulades en castellà a la televisió, la presencia
normal d?un esport tan nostrat com la pilota a Punt2, l?orgull sardanístic i
taurí al Rosselló (us asseguro que comfessar en públic al Vallès entre catalans
que t?agraden els bous o les sardanes és una heroïcitat), la bona salut real de
la música popular (xeremiers, dolçainers…) als territoris de militància
heròica…ai! si n?ha fet de mal la visió de la catalanitat que ha escampat
Tve3! I ara toca defensar-la!
Vaja que, al meu parer, ser català o catalana
(és a dir parlar català, i viure desacomplexadament amb la cultura i pensament
propis) és un acte de tossudesa i determinació a qualsevol punt del país, i
fins i tot, a l?estranger.meu parerme
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Carles, completament d’acord!
N’estic una mica-bastant tip de tanta "comprensió" cap a la gent que, com els qui vivim a Catalunya, es mouen amb absoluta normalitat arreu dels Països Catalans, sense tenir en compte la divisió retxional que imposa Espanya i el seny principatí. Hi ha normalitat i normalització en algun racó del país? Sí, en l’actitud i la consciència de les persones i els col·lectius que decidim ser veïnes i veïns a qualsevol poble o comarca del país.
Prou tractar amb condescendència cap persona o territori dels Països Catalans! Més tractar amb contundència qualsevol actitud respectuosa amb l’ocupació i amb la misèria autonomista! I, com diu el Carles, els bous, deixem-los tranquils!