AHOJ

Praga Magica és el llibre seminal de mitologia praguesa contemporània. Publicat el 1973 per l’eslavista italià Angelo Maria Ripellino, en ell es comença a parlar del Golem i el rabí Löw, Rodolf II, Švejk, Kafka i tota la colla. Està àmpliament traduït i disponible.

Ofereix una barreja d’història de la cultura, ficció i ensonyació poètica. És un producte derivat del treball de l’eslavista: un vehicle per donar sortida a tot el coneixement acumulat sobre els contextos dels textos, més enllà de la filologia. És un gènere assagístic per col·locar a la mateixa estanteria que un llibre posterior, Danubio, de Carlo Magris.

Ripellino arriba a Praga molt jove, just després de la la segona guerra mundial. Aprèn txec, s’enamora, es casa amb una dona del país. Gràcies a la proximitat al partit comunista italià segurament no devia tenir massa problema anant i venint entre Itàlia i la Txecoslovàquia comunista. Va ser l’eslavista d’Einaudi, el gran editor italià. Va simpatitzar amb els elements reformistes del règim comunista txecoslovac, derrotats el 1968.

Praga Magica devia ser pensat, escrit almenys en part i acabat entre la fi de la Primavera de Praga a la ciutat dels anys setanta, que solament recordaran txecs amb prou edat i els no txecs que portin (portem) aquí des dels anys noranta, quan en quedaven restes. Cal imaginar-se un nucli històric sense llums ni turistes, ple de cases brutes, mig abandonades, amb bastides a les façanes durant anys, que més que servir per a la reparació servien perquè els trossos d’estuc no caiguessin sobre els vianants.

La decrepitud pura i dura, la sordidesa dels centres històrics, a Praga i a totes les ciutats del país, avui costa d’imaginar. La gent no valorava la vida al centre històric, de manera que hi acabaven vivint existències marginals. Com que no hi havia propietat privada, invertir en la rehabilitació de les cases velles no és que no tingués cap sentit, és que era il·legal i impossible.

Per aquells carrers, que avui ens semblarien buits i morts, però que devien estar poblats de fantasmes del passat, es devia passejar Ripellino quan va començar a pensar en el passat màgic de la ciutat.

Praga Magica ha estat plagiat fins a la sacietat, i fins i tot prostituït per la indústria turística, però és un llibre que val la pena descobrir o redescobrir perquè crea un món i té la força i la grandesa dels originals.