AHOJ

Un musulmà apunyalat, un atac incendiari a un centre d’acollida la nit del 6 al 7 de febrer i violència verbal i intimidació a periodistes de la ràdio pública que cobrien la manifestació al Castell de Praga el 6 de febrer, davant la passivitat de la policia.

Es diria que la violència sembla guanyar terreny entre els contraris a la immigració a Txèquia. Ara bé, l’estridència dels incidents i l’escàndol mediàtic no ha de fer perdre de vista que set de cada deu txecs són contraris o tenen objeccions a la immigració. En concret un 35 per cent no vol immigrants i un 38 per cent està preocupat i vol controls.  

Sembla que hi ha minories militants a favor i en contra dels immigrants davant una passivitat preocupada de la majoria social. A Txèquia estaríem per tant davant d’una situació de guerra cultural que potser es deu poder aplicar, amb variants, a tot Europa.

D’una banda establishment d’intel·lectuals i opinadors professionals, defensant els immigrants amb la miserable hipocresia de qui sap que no haurà de competir amb ells pel treball. D’altra banda, la frustració creixent de les classes populars autòctones amb individus aïllats implicats en episodis violents. Al mig, les masses passives però preocupades.

El que és curiós en el cas txec és que tot això passa sense una presència d’immigrants estadísticament significativa a la societat. La immigració africana i musulmana és mínima, a Praga no es detecta a simple vista pel carrer com passa en altre llocs. Per tant el perquè de l’oposició i les objeccions a la immigració s’explicaria per altress raons de fons, que afecten la societat txeca i en general les de l’antiga Europa comunista.

Mentrestant a Txèquia l’humor negre de la població, sempre en guàrdia, ja ha fet córrer que als immigrants no els val la pena quedar-se a Praga, miren per la finestra del tren i no baixen, continuen fins a Alemanya i més al nord.