(…) “si es parlés seriosament d’independitzar Catalunya de l’Estat espanyol, els primers i potser els únics que s’oposarien a la llibertat nacional de Catalunya, foren els capitalistes de la Lliga Regionalista i del Fomento del Trabajo Nacional.”Salvador Seguí, el Noi del Sucre, discurs a l’Ateneu de Madrid l’any 1919 Divendres, dia 6 de setembre, a
Encara no fa un any, l’atenció envers el conjunt de la nació es movia en cercles habituals, gens menyspreables quantitativament, i encara més qualitativament!- però poc visibles. Vivíem la percepció de pertànyer a una nació invisible –més enllà de les bromes del mapa del temps de certs mitjans-, que es construïa per sota d’una gruixuda
No diràs la teua paraula amb voluntat d’antologia, car la diràs honestament, iradament, sense pensar en ninguna posteritat, com no siga la del teu poble. Ningú em robarà el país, ni la seva veu, tossudament revinclem davant la mediocritat de les sangoneres i ens refarem al cim, al fons, a la plana, vora l’aigua, en
Clar, senzill, dur… lúcid i al bell mig de la realitat. Ho comparteixo al 100% i amb tu seguim i seguirem. Catalunya independent i la resta dels Països Catalans Quan Catalunya serà un estat independent (si per fi s’hi posa de debò i ho trau avant), estic convençut que la resta dels territoris catalans ens
Avui, dissabte, a Ulldecona, parlarem del país, més enllà de regions, de fronteres, de comunitats autònomes, de departaments, com ho vam fer dijous a Prada de Conflent. Cridarem a desbordar límits imposats i acceptats, incorporats al particular mapa de la política institucional de la majoria o al silenci poruc d’alguna minoria. I farem visible el
Santiago Alba Rico, un cop més, assumint el paper de l’intel·lectual compromès, el paper de l’intel·lectual, posa les coses a lloc, les diu pel seu nom i crida a la dignitat per damunt de tot. Aquest article, imprescindible davant la voluntat de confusió que s’escampa arreu des dels governs, des dels mitjans, des dels partits,
Avui comencen les festes de Bilbo, l’Aste Nagusia, una de les experiències col·lectives i populars més impactants en matèria festiva -cal dir que desconec les d’Iruña per San Fermin- que he viscut. I avui, novament, la imatge de la bellesa popular s’encarna en la Marijaia: alegria, proximitat, col·lectivitat, dona, festa popular… Bilbo, on es fa
La notícia de la retirada dels escenaris d’Al Tall ha coincidit ben bé en el temps amb el comunicat d’Obrint Pas on anunciaven l’aturada temporal indefinida de la seua activitat. La pràctica simultaneïtat de tots dos anuncis incita una mica al desànim i ens deixa una incòmoda sensació de desemparament, però seria injust limitar-nos a
Sóc dels que creu que la cadena de l’11S es “tancarà”. Es tancarà en el sentit que s’arribarà d’un cap a l’altre que ha previst l’ANC. No sé si hi haurà molts metres de pancartes, banderoles i mocadors, o no -millor que no-, i si caldrà gaire transvassament de gent cap a les terres del
Som Països Catalans desenvolupa durant l’estiu una campanya de sensibilització i ubicació del país per a propis i forans. Una campanya duta a terme en moltes llengües diferents. A continuació el manifest. Feu-la córrer, fixeu-la amb imatges i feu-les arribar a la campanya. Important que sàpiguen que no estan en una regió d’Espanya o de
El Joan Calsapeu és una persona a qui conec d’una manera podríem dir que indirecta. Va conèixer el meu pare en treballar en una casa que se la van carregar els qui manen a la Generalitat catalunyesa, Gran Enciclopèdia Catalana, una de les moltes cases de robatoris d’ànimes i dignitats que han existit en aquest
Cal agrair a la gent del casal Tio Cuc i del grup el Diluvi que ens ajudin a veure el país tal com és, com es mou, com s’organitza. El lipdub del casal popular Tio Cuc i del grup de folk el Diluvi ens situen. Ah! I no us oblideu de llegir, sentir i emocionar-vos
Em comentaven l’altre dia que un company de la CUP, vingut d’un altre país fa anys i compromès socialment amb el poble dels Països Catalans, no acabava d’entendre per què tenim tan clares les línies vermelles en el tema social i tan poc en el nacional. O sigui, que no dubtem a acceptar un cert
Avui, a rel de l’entrevista que li han fet al diputat de la CUP, David Fernández, a Catalunya Ràdio, on ha afirmat que si ens volen convertir en un land de la Merkel no hi estarem d’acord, alguns piuladors, al twitter, s’han apressat a demanar si preferim les Comunitats Autònomes de Rajoy, o sigui Espanya.A
Ahir la CUP-AE va presentar al Parlament catalunyès una moció que es farà arribar al màxim d’ajuntaments dels Països Catalans per fer visible la nació i per posar les bases polítiques per desenvolupar el projecte d’alliberament nacional per al conjunt de la nació i per damunt de fragmentacions i ritmes imposats. Una iniciativa social traslladada