No deu fer ni mitja hora que el Nil, el meu fill, el seu gran amic, l’aprenent de jardiner, el maulet xerraire, m’acaba de donar la terriblement esperada notícia: el cor del Toni s’ha aturat, com ja feia dies se li havien anat aturant la resta de parts del seu debilitadíssim cos.Ha acabat la bellíssima
Quina satisfacció trobar un nou bloc i que sigui d’un amic.La Caseta del Plater ha de ser ben segur, per continguts i per plaer, estació obligada i recerca adelerada en saber-ne el moviment. Felicitats i sort, PDFrechina !!!Curiosament, des de la invisibilitat del país anem veient-ne l’existència i la fermesa. Quina sort de trobar-nos a
Hi ha èpoques que els fets et fan més sensible, i et mostren la vida amb més intensitat.Ahir era l’aniversari de la creació de la CAL, la Coordinadora d’Associacions per la Llengua, del naixement de la qual en vaig ser part directament implicada. Veure el pas del temps, el creixement, l’arrelament, l’encert, el respecte generat…
Ha passat el primer estatut, el de la "lengua valenciana". Aplaudiments, fotografies, individus excitats de passió autonomista -comprensible?!-… No hi haurà referèndum. Calia?Ara ens estan embalsament el segon, el dels "ports i aeroports". Fotografies, equilibris circencs, desamors, fulls en blanc, crides a la unitat (?)… Abans de l’estiu diuen que hi haurà referèndum. Després sembla
Abans d’ahir vam viure un gran moment amb la classificació del Barça. Però un altre de molt important, també, amb la del Vila-real.En som una quart part del total, dels Països Catalans.Només ens igualen -i ens poden superar- els italians. Els altres ja classificats són l’Arsenal, la Juventus, el Mílan, l’Olimpique de Lió i el
Abans d’ahir vam viure un gran moment amb la classificació del Barça. Però un altre de molt important, també, amb la del Vila-real.En som una quart part del total, dels Països Catalans.Només ens igualen -i ens poden superar- els italians. Els altres ja classificats són l’Arsenal, la Juventus, el Mílan, l’Olimpique de Lió i el
Ahir dissabte es va produir un fet que crec del tot rellevant. Prop de 5.000 persones, majoritàriament provinents de fora de Barcelona, vam aplegar-nos al centre de la ciutat per manifestar-nos en favor de la nació completa, els Països Catalans, sense retallades ni subterfugis, i del dret col·lectiu per excel·lència, l’autodeterminació. I ho vam fer
Estic realment impressionat.No puc entendre que algú que digui que està indignat per la no inclusió del terme nació en un estatut espanyol d’autonomia -el de Catalunya-, es pugui limitar a manifestar la queixa i seguir negociant, quan els mateixos aliats i interlocutors són els responsables de l’aprovació d’un altre estatut espanyol d’autonomia -el del
No hi ha dubte que els temps estan canviant. La victòria electoral d’Evo Morales n’és un exemple. El temps acabarà de posar cada cosa al seu lloc, però d’entrada que els indis recuperin el poder, el seu, és una gran notícia.L’altra, la més recent, és la victòria d’Hamàs a Palestina. És una llàstima que el
En primer lloc caldria aclarir qui ha fet arribar les coses de l’estatut al punt actual. Ha estat CiU o ha estat el tripartit?I en el tripartit cal recordar que hi ha ERC?Per tant, la responsabilitat, ERC, no se la pot espolsar així com així.El problema és que els de CiU volen tornar a tenir
Per què tanta comèdia?Si la constitució espanyola estableix que l’exèrcit espanyol ha d’intervenir si es posa en perill el marc constitucional i el marc estatal, el militar aquest Mena no ha fet més que dir en veu alta allò que pensen militars i polítics.Potser no li tocava a ell? Potser no. Però això no evita
El darrer partit de la selecció autonòmica de Catalunya ha posat sobre la taula un seguit d’elements que crec del tot significatius.Per una banda, s’ha tancat una etapa amb un seleccionador nacional que ha plegat en veure engegada una feina i en cap cas continuada per qui correspon, que no són ni jugadors, ni espectadors,
En relació als escrits del Toni Cucarella.Gràcies, felicitats… sí, però sobretot que se’ns empelti la dignitat a tothora.Jo proposaria que féssim arribar la queixa, totes i tots, a Abacus a la seu central que deu ser a Barcelona. Molt bé anar-nos queixant de les blaveries i de la pena del País Valencià, aquí la pena
Acabo d’escoltar unes peces de les que hi ha enregistrades al disc recentment publicat de Lluís Llach i Feliu Ventura "Que no s’apague la llum". He reconstruït les sensacions tants cops viscudes en escoltar "No abarateixis el somni". Fer-ho, a més, enmig de la sonoritat dels accents de Verges i Xàtiva, m’ha retornat a la
Bona nit a tothom!Intentaré aportar-hi coses.Ja en parlarem.