Avui, a rel de l’entrevista que li han fet al diputat de la CUP, David Fernández, a Catalunya Ràdio, on ha afirmat que si ens volen convertir en un land de la Merkel no hi estarem d’acord, alguns piuladors, al twitter, s’han apressat a demanar si preferim les Comunitats Autònomes de Rajoy, o sigui Espanya.
A banda de ser una ocurrència ben rància, voler posar contra les cordes a qui defensa anar més enllà de la misèria i la dependència en base a una comparació d’aquest nivell, allò que demostra qui ho afirma és que a ell sí que li val si li fan triar entre una cosa o l’altra. O sigui, que qualificats “sobiranistes” estan plantejant una sortida de dependència com a mal menor. De fet, no ens hauria d’estranyar tenint en compte la confusió calculada en l’ús dels conceptes i com es reparteixen les funcions entre CiU -i encara entre el govern catalunyès i la mateixa CiU- i l’ANC, per exemple, o ERC, quan convé. Tampoc ens hauria d’estranyar veient que es retalla sense cap angúnia el país, i es pensa en sobiranitzar la comunitat autònoma de Catalunya i apartar o com a molt solidaritzar la resta del país, dels Països Catalans.
Des de l’esquerra independentista i els moviments socials, des de la unitat popular, ni acceptem les comunitats autònomes espanyoles, ni els departaments francesos ni acceptarem passar a ser un land alemnay o una mena de comunitat autònoma de la UE. El nostre plantejament és clar: independència. I que sigui de veritat.
De fet, els lands de Merkel i altres són una forma d’organitzar Europa de manera que allò que es trenqui sigui l’hegemonia de determinades estructures i no l’essència del poder. Per això treballen en estructures establertes -comunitats autònomes- i model polític i econòmic dictat per la Troika. Per això hem de construir, sense pausa, els Països Catalans, i anar tirant.