L'Aleix a ca la Toca

No diràs la teua paraula

amb voluntat d’antologia,

car la diràs honestament,

iradament, sense pensar

en ninguna posteritat,

com no siga la del teu poble.

Ningú em robarà el país, ni la seva veu, tossudament revinclem davant la mediocritat de les sangoneres i ens refarem al cim, al fons, a la plana, vora l’aigua, en el més impensat racó d’un país que diu bon dia, s’unta el pimentó roig i beu a glops el desig bestial de l’amor intens, prohibit, desmesurat… Única mesura de vida i present.