L'Aleix a ca la Toca

Avui comencen les festes de Bilbo, l’Aste Nagusia, una de les experiències col·lectives i populars més impactants en matèria festiva -cal dir que desconec les d’Iruña per San Fermin- que he viscut. I avui, novament, la imatge de la bellesa popular s’encarna en la Marijaia: alegria, proximitat, col·lectivitat, dona, festa popular…
Bilbo, on es fa realitat allò de Jaiak bai, borroka ere bai, on la música i l’olor de la ria, la de la gent i els canvis de temps, l’ocupació de l’espai públic i la modernitat més lamentable es troben i se’n van de potes, Marijaia tornarà a ser la referència per a tanta gent.
Avui, i enguany, la distància no evitarà l’enyor i els sentiments tremolaran sota els enagos de la més marxosa i escabellada, prop de les veus que cantaran pels carrers, prop dels sentiments esclatants passejant per l’Arenal.
Marijaia no paris de cantar i d’encomanar els millors desitjos a qui se t’acosti. I empeny el teu país, de Bilbo estant, a recuperar la força que l’ha fet arrelar tan endins i tan enllà.