A Europa en valencià, i a casa en cristiano.
Açò del valencià dóna molt de si. La nova polèmica respon a la petició que diu el govern espanyol que farà perquè el ‘valencià’ i el català (per separat) siguen oficials a la Unió Europea. Cadascú, com és normal, s’ha posicionat com era d’esperar i ara tenim l’allau habitual de declaracions i rèpliques.
D’entre tot el sarau mediàtic, hi ha una notícia que m’ha cridat l’atenció: diuen els del PP que presentaran mocions als ajuntaments per recolzar la petició del govern espanyol. S’hi tornaran a retratar, i es quedaran de nou en evidència.
Posem per exemple el cas de l’Olleria. Si es vota eixa moció, l’ajuntament ollerià l’aprovarà amb la majoria absoluta que hi té el PP. O siga, que tindrem un ajuntament que reivindica que el valencià siga oficial i es puga usar a la Unió Europea (com si diguérem allà on brama la tonyina), però que no l’usa a casa. No ve de nou. Són capaços de demanar que el valencià siga llengua oficial a la Lluna, per demostrar-se més valencianistes que ningú, amb la tranquili·litat que els dóna saber que encara que s’aprovara ells seguirien amb el castellà.
En aquest cas, resultaria contradictori, però no sorprenent, que el consistori de l’Olleria sol·licitara l’oficialitat del valencià a Europa i continuara fent la paperassa, les comunicacions o la web en castellà. Ara bé, serà interessant vore què en diu el senyor secretari de l’ajuntament, com explica eixa exigència a la Unió Europea quan ell continua negant-se a redactar les actes en valencià, una actitud que trobe legalment dubtosa.
Ja no ens enganyen: si diuen voler el valencià com a llengua europea és només per polemitzar amb el català. Ho sabem de fa temps, però es veu que encara els funciona la martingala.
Totalment d’acord amb vos. El problema no és com anomenar aquesta bonica llengua amb la que em sento profundament identificat quan visito la vostra terra. La qüestió és ¿ a quin grau de mentida i manipulació s’haurà d’arribar, perque els valencians que s’estimen sincerament la seva llengua, reaccionin i s’enfrontin amb dignitat als que la volen fer desapareixer.?
Una abraçada als Valencians i en especial als que sofreixen perque ja no poden parlar com els seus pares, avis…a la seva terra, on sempre han viscut.
JO SOC DE PALAFRUGELL I ALLÀ PARLEM PALAFRUGELENC I PROU
RES DE CATALÀ, I ARA -QUE ES AIXÒ ‘?????????????????????
És possible ser valencià i no estimar la seva terra? I la seva llengua? Jo, nascut a Barcelona el 1925, sóc orgullós de sentir-me català i agraeixo als que des de fa molts anys escolleixen la meva Nació Catalana per venir-hi a viure i a treballar-hi. M’honora tenir molts amics que amb els pares vinguts de l’Aragó, de Múrcia, d’Andalusia i altres indrets d’Espanya, han format família amb catalans i catalanes i es consideren, com jo els considero, tant catalans com jo.
Joan Juandó i Anton
La llengua que es parla des de Salses fins a Guardamar és la mateixa des de fa uns quants segles.
Quina llengua és? Com s’ha de dir?
Si el problema només és aquest, posem fil a l’agulla i anem a resoldre’l. Si no ens donem pressa a fer-ho, no caldrà, ja que la "lengua del imperio castellano-español" acabarà imposant-se definitivament mentre nosaltres estarem encara polemitzant sobre els sexe dels àngels.
Que en sigui lleu,
Català oriental