Gàlim

Aquest estiu han inaugurat a l’Olleria una botiga de menjar anglés. No és que estiga de moda, sinó que al terme s’ha anat instal·lant un nombre respectable de súbdits de Sa Graciosa Majestat. Han comprat xalets i casetes pel terme, ben pagats, i hi viuen sense deixar-se vore molt pel poble. Són uns altres immigrants, encara que aquests tenen papers i tarja de crèdit.

És evident que l’arribada dels britànics no és casual. La costa ja s’ha saturat i n’hi ha que fugen de la massificació litoral. I també n’hi ha que en vénen de nous, i que busquen espais més tranquils que no els amuntegaments immobiliaris. Veient açò, hauríem de ser capaços d’aprendre la lliçó per evitar caure en temptacions que ens acaben abocant a un final similar al que pateixen ara a zones com la Safor o les Marines: fugida de turistes una vegada ja s’ha destrossat el paisatge. És normal que no els agrade vore serres que tenen més grues que pins.
Si la Vall d’Albaida atrau visitants, aprofitem-ho, però fem-ho de manera racional. Respectem el paisatge que busquen, i defugim la massificació que acabarà despatxant-los i destrossant-nos el país.
Per desgràcia, ja corren rumors de projectes urbanístics propis del ‘desarrollismo’ dels anys 60. Amb camps de golf, és clar.