Tots heu vist Invictus (i alguns n’heu llegit el llibre, El factor humà), la pel·lícula que explica com el president Nelson Mandela decideix no tan sols permetre que l’equip de rugbi fins aleshores només dels blancs sud-africans representi al conjunt del país, sinó també donar-li públic suport i intentar que la majoria negre se’l faci
La història recent del món explicada a través de l’evolució del Rugbi els darrers 25 anys. Neoliberalisme. Malgrat que ja movia milions d’espectadors presencials o televisius, fa només 25 anys el rugbi XV –el més popular- era amateur i el professionalisme hi estava prohibit. A les alineacions dels partits -potser ho recordareu- al costat del
Algú va definir el rugbi com un esport col·lectiu de combat. De combat perquè requereix dels jugadors o jugadores que utilitzin el propi cos per aturar i fer caure l’adversari i que acceptin, lògicament, rebre el mateix tracte. I col·lectiu –més que qualsevol altre esport d’equip- perquè les jugades de lluïment individual són molt poc
Fa anys, a Llanelli -País de Gal·les- mentre fèiem temps per veure un partit entre l’equip local i l’USAP de Perpinyà, se’ns va acostar un senyor que parlava català de Barcelona per convidar-nos a unes pintes. Vam xerrar una estona de rugbi però l’home va esquivar les preguntes sobre la seva identitat. Uns dies després
Fa un mes gairebé 100.000 persones vam reunir-nos al Camp nou per veure un partit de rugbi. Mai al nostre país ens havíem aplegat tants rugbiaires i mai tampoc enlloc del món un encontre de clubs (6 Nacions i Copa del Món apart) havia reunit tants espectadors presencials. No cal dir que l’ambient abans,
L’any 1871 delegats de 22 clubs es van trobar al restaurant Pall Mall de Londres per establir les normes d’una nova modalitat de futbol inspirades en les que havien nascut a l’escola d’una petita ciutat del nord d’Anglaterra: Rugby. Aquesta primera unió de clubs la van anomenar senzillament la Rugby Football Union (RFU) i és
De les glorioses tardes al camp del Pujolet, quan a la televisió passaven un sol partit de futbol a la setmana i els únics satèl·lits que coneixíem eren l’Sputnik i el Meteosat, se n’expliquen dotzenes d’històries i enècdotes costumistes. Una d’elles, la tradició d’anar al camp sempre amb paraigües, fes el temps que fes, i
El torneig de les sis nacions, una de les competicions esportives més antigues del planeta, va néixer l’any 1883 per enfrontar els equips d’Anglaterra, el País de Gal.les, Irlanda i Escòcia, una vegada a l’any i a una sola volta. L’Any 1919 s’hi va incorporar la República francesa i l’any 2000 la italiana. La competició,
El moment més bonic de la jornada va ser abans d’arribar, quan a l’R5 dels FGC, la que ve de Manresa i arriba a Barcelona pel Baix Llobregat, les samarretes de Rugby omplien els vagons anunciant, a qui no ho sabés, que aquell dia hi havia partit. Somriures de complicitat i tertúlies espontànies; per un
L’Assignia Manresa, la nova denominació de l’equip de Bàsquet de la meva ciutat, té un sostre de vidre baixíssim. Mai aconseguirà seguidors i suport econòmic , públic o privat, més enllà de Manresa i el Bages. En aquestes circumstàncies, renunciar a posar publicitat a la samarreta seria absurd, representaria una pèrdua d’ingressos evident que no
No és cert, com diu el Periodico, que el Rugby català estigui a la UCI. Els darrers anys hem vist com clubs petits es feien molt grans, com el Sant Cugat, que d’altres acabats de crear sorprenien a tothom amb una feina excel.lent, com el Castelldefels, que a les comarques de Girona passàvem de un
El Rugby va deixar de ser olímpic l’any 1924, entre d’altres raons, perquè no es considerava necessària una competició de seleccions nacionals. El primer mundial no es va jugar fins l’any 1991, quan la oportunitat de negoci era ja irresistible. I el 5 nacions (ara 6), la competició per equips nacionals més antiga d’aquest esport,
Des d’aquest estiu a la llarga llista d’entitats esportives de la ciutat se n’hi ha afegit una de nova, el Club de Rugby Manresa. La història d’aquesta entitat comença l’any 1995, quan en Sergi Martinez, professor de l’institut de Sant Vicenç de Castellet i ex-jugador de la Unió Esportiva Santboiana, inicia en aquest esport a
Hores d’ara, a 34 hores de la final de Sant Denis entre l’USAP i el Clermont, els habitants de la Catalunya meridional encara no sabem si podrem veure-ho des de casa, per alguna de les opcions incloses en el desastrós pack de la TDT o, si més no, en un canal d’aquests de pagament dels
No se qui va dir que a la vida es pot trair tot i a tot-hom, excepte la pròpia infància. No se si hi estic d’acord, però m’agrada. Quan un servidor anava a l’escola portava el numero nou a l’esquena, com el Cruyff, i se sabia l’equip sencer –Neskens, Cruyff, Marcial, Rifé, Sotil, Costa, Asensi,