Adam Majó
Xuts a pals
D?aparcaments, bicicletes, comerciants i tramvies.
La Generalitat decideix invertir
una pila de milions en un servei de tren-tramvia que agafarà a gent de Súria,
Sallent, Callús, Sant Joan , Santpedor o La parada (a més dels que utilitzin
aquestes estacions com a Park and Ride) i els portarà còmodament al bell mig de
Manresa, ben a la vora del centre comercial, i encara hi ha botiguers que es
queixen perquè diuen que aquest nou mitjà reduïrà l’espai als vehicles privats.
Increïble.
d’aparcament, però el cert és que hi són, de pagament, el problema és que molta
gent prefereix anar als polígons comercials, als Trullols o a Santa Anna, que
anar a peu, utilitzar el transport públic o pagar la zona blava o el pàrquing,
i anar a comprar al centre. Al portal de l’Àngel, en canvi, a Barcelona, no hi
arriba ningú conduïnt el seu cotxe i aparcant allà mateix gratuïtament, però reb, diàriament, milers de
visitants que el prefereixen als complexes comercials suburbans.
per exemple, atreu visitants de
tota la comarca i de fora, que entenen que la sala, la programació i l’entorn,
el passeig de Pere III (peatonal, obviament) els compensa l’esforç de pagar per
aparcar o caminar una mica (de transport públic, de nit, no n’hi ha encara).
Algú pensa que el Kursaal hagués tingut més èxit a les afores, al costat de
l’Expo-Bages, posem per cas? Els centres urbans no poden competir amb
l’extraradi en oferta d’estacionament gratuït, ho han de fer amb la qualitat
dels establiments (i aquí que cadascú es miri al mirall) i en
complementarietat. Per això, els centres de ciutat que funcionen comercialment
tenen, també, una bona oferta cultural i d’hostaleria (aquí sí que a Manresa
estem fent els deures), exhibeixen els seu patrimoni arquitectònic i prioritzen
els desplaçaments a peu, o amb
mitjans amables com la bicicleta, sense el perill i la incomoditat del trànsit
motoritzat.
I hi ha un altre element que
afavoreix el comerç, i sobretot aquest que s’anomena de proximitat, són els
veïns. Vull dir que si el carrer sant
Miquel, el Carme i el
Sobreroca van de baixa comercialment, tot i tenir l’aparcament del Milcentenari
al costat, hi deu tenir molt a veure que el barri antic sigui la zona de
Manresa amb més habitatges buits, gràcies a les pràctiques especulatives, que
no sento mai que els comerciants denunciïn, i a la incapacitat de l’ajuntament
per capgirar la situació.
L’altra dia un botiguer em
reconeixia que a ell també li agradaven els centres històrics de ciutats
franceses, sense cotxes, on tant agradable és passejar, però que aquí no podia
ser, que nosaltres som diferents i no canviarem mai. Ja està tot dit.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Acostuma a passar que els comerciants tenen un caracter força conservador pel que a fa a questions com la de la mobilitat, ya que relacionen cotxe privat > aparcament facil > augment de les vendes.
Malgrat tot, un tema estrategic com es el de la mobilitat a la ciutat, no hauria d’estar sotmes a cuestions estrictament privades com son aquestes. Ayudar als comerciants, oi tant! (de fet, el canvi de model de mobilitat els ajuda com ve has explicat Adam), pero el canvi de model de mobilitat a Manresa (i a la resta de ciutats) es urgent enmarcat en un canvi de politiques ambientals.
El canvi climatic no espera.