El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
Ahir, com cada nit
color d’oliva negra,
vaig encendre tristors
pels carrers de Ciutat
provant si il·luminava
un deix prim d’esperança
que arribes fins avui
tímidament encès,
amb les síl·labes justes
que encaixen minucioses
una breu protecció
per a fosques resoltes.
color d’oliva negra,
vaig encendre tristors
pels carrers de Ciutat
provant si il·luminava
un deix prim d’esperança
que arribes fins avui
tímidament encès,
amb les síl·labes justes
que encaixen minucioses
una breu protecció
per a fosques resoltes.
Ahir, com cada nit…
I avui de bon matí
constatar la claror
al bell mig de la boira.
Avui ha estat la muixeranga. Estem d’enhorabona.
La versió en harmònica diatònica és d’en J.
Imatge: La mirada dels oms, de MVS
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La muixeranga reconeguda al món i en Josep Farré li dona el tò precís, emocionant i bell en una versió diferent i única.
Aquesta nit dormirem bé, molt bé.