El pèndol de petites oscil·lacions

El bloc de Maria Victòria Secall

5 de febrer de 2012
2 comentaris

Ha continuat nevant

El cel és blau i solcat de núvols de cotó. Una merla cerca entre les teules i les branques. S’ha aturat de nevar just de bon matí, però el carrer i els arbres del  jardí són encara ben blancs. Ja no fa vent a Ciutat.

Les roses i les llimones treuen el cap entre la neu, la llenya colgada sembla no existir. Suspès a l’aire un fred amable puny i es fa sentir. El cafè ve de gust i la música. M’estic recuperant. Veig amb parsimònia com es desfà imperceptiblement la neu i aquells caramulls de pols blanca i flonja prenen formes rodones consistents.

Dels fils de l’electricitat i del telèfon cauen les gotes transparents -petits mons repetits –  tremolant. Es desplomen dels troncs bocins de blanc. Hi ha un silenci a ciutat que m’agrada i una llum molt diàfana.

I recordo Ungaretti:

Cada color s’expandeix i s’ajaça
pels altres colors

Per tal d’estar més sol si te’l mires.

Com deia Wislawa Szymborska: La poesia és al detall

No us perdeu res que sigui allí per poder ser mirat.

Imatges: Neu a ca nostra, MVS

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!