Les roses i les llimones treuen el cap entre la neu, la llenya colgada sembla no existir. Suspès a l’aire un fred amable puny i es fa sentir. El cafè ve de gust i la música. M’estic recuperant. Veig amb parsimònia com es desfà imperceptiblement la neu i aquells caramulls de pols blanca i flonja prenen formes rodones consistents.
Dels fils de l’electricitat i del telèfon cauen les gotes transparents -petits mons repetits – tremolant. Es desplomen dels troncs bocins de blanc. Hi ha un silenci a ciutat que m’agrada i una llum molt diàfana.
Cada color s’expandeix i s’ajaça
pels altres colors
Per tal d’estar més sol si te’l mires.
Com deia Wislawa Szymborska: La poesia és al detall
No us perdeu res que sigui allí per poder ser mirat.
Imatges: Neu a ca nostra, MVS
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!