El pèndol de petites oscil·lacions

Fer un televisió no és una feina fàcil, deia l’anunci entranyable de Televisió de Mallorca. En canvi  hem vist amb impotència que desfer-la sí que ha estat una feina molt fàcil i bastant bruta, per cert.

La decisió del tancament no ha estat pas fruit d’una anàlisi acurada en temps de crisi, no ha estat una opció neta de pols i palla, fonamentada en dades econòmiques, precises i objectives, sinó més aviat una acció venjativa, plena de pols i palla, plena d’encenalls i focs d’artifici, banal, imprecisa, arcaica, una consigna establerta contra la llengua i les nacionalitats, iniciada ja fa molt, i divulgada per mitjans pretesament “cosmopolites”

És una pèrdua de llocs de feina, una pèrdua de teixit associatiu, una pèrdua de qualitat, una pèrdua de promoció i creació audiovisual seriosa , una pèrdua de cultura, una pèrdua de drets, una pèrdua de diversitat i patrimoni.

Estem de dol. És clarament un error, una humiliació més, una decisió que costa més cara que el seu manteniment. La rebaixa dels impostos als més rics que se’ns està anunciant aquests dies ens suposarà a Balears que entrin 20 milions d’euros menys. Ja sabem que és molt dubtós que els propietaris d’aquestes  fortunes inverteixin a Mallorca, tothom sap prou bé que ho fan a fora i que no tenen cap amor a la terra pròpia sinó a la pròpia butxaca.

Vergonya cavallers! No hi ha cap sou que pugui pagar la vergonya d’haver de prendre aquestes decisions. El portaveu cada cop té més ulleres , ha de dormir malament,  li ha de costar fer el seu paper. Mai he estat de majories i molt menys absolutes. Des del meu humil lloc expresso la meva dissidència, el desacord , el malestar i el dol.