Des de les dues de la matinada que neva, verticalment i obliquament, suau, continuat. Ara, migdia, surt un feble sol – lluminós, però – i s’amaga tot d’una. Continua nevant.
Veure la neu com cau, com es manté, malgrat la seva fragilitat, com deixa un rastre efímer, de vegades bellíssim, de vegades mortal, com omple els ulls d’un fogasser blanc i el cel d’un fum de plom, estranyament lleuger.
Veure nevar i rebre el fred que m’arriba.
Es glaça el cor d’Europa, aquesta Europa que ens enlluerna, farcida de banderes, i no acaba de ser res ben bé nostre, sotmesa i humiliada pels mercats i els productes tòxics, les falses promeses, els paradisos fiscals i la manca de sentiments que sustentin la unitat i justifiquin els sacrificis.
Us deix aquest impressionant poema de desglaç i la certesa de l’empremta de l’amor sobre l’aigua:
Negar-me en tu desposseir-me
d’aquesta rigidesa que m’emmotlla
i em dóna cos fluir sense contorns
lliscar pel tacte obert de tota cosa
amarar les parets l’ eix que ens endega
filtrar-me llenegar per les clivelles
dels temps esllavissar-me sense fites
rossolar pel teu cos com una bola
de neu que s’ageganta i s’incendia
allau roent endins de tu neu fosa
fluir fluir sense confins negar-me
en tu negar-te: i afirmar l’empremta
vivent, imperceptible, de l’amor sobre l’aigua.
Poemes del desglaç,
Maria Mercè Marçal
Imatges: Ca nostra, Palma, MVS
No veig nevar, però sí m’ha arribat el fred, molt de fred …..
Bon dia amiga !
Ací no ha nevat però la temperatura ha baixat de zero. Els tarongers de la zona de la platja s’han gelat.
Enric
Només la neu? Només ens uneix la neu, de moment i per poc temps. Mirarem de gaudir del molment, de la neu. Quin remei.
Ara visc vora mar, és diferent. Ací va ploure despús-ahir, només, però fa moltíssim fred perquè les serres estan nevades, es veuen de lluny.