El pèndol de petites oscil·lacions

El bloc de Maria Victòria Secall

4 de febrer de 2012
10 comentaris

Tota la nit que neva

Des de les dues de la matinada que neva, verticalment i obliquament, suau, continuat. Ara, migdia, surt un feble sol – lluminós, però – i s’amaga tot d’una. Continua nevant.

Veure la neu com cau, com es manté, malgrat la seva fragilitat, com deixa un rastre efímer, de vegades bellíssim, de vegades mortal, com omple els ulls d’un fogasser blanc i el cel d’un fum de plom, estranyament lleuger.

Veure nevar i rebre el fred que m’arriba.

Es glaça el cor d’Europa, aquesta Europa que ens enlluerna, farcida de banderes, i no acaba de ser res ben bé nostre, sotmesa i humiliada pels mercats i els productes tòxics, les falses promeses, els paradisos fiscals i la manca de sentiments que sustentin la unitat i justifiquin els sacrificis.

Us deix aquest impressionant poema de desglaç i la certesa de l’empremta de l’amor sobre l’aigua:
 
Negar-me en tu desposseir-me
d’aquesta rigidesa que m’emmotlla
i em dóna cos fluir sense contorns
lliscar pel tacte obert de tota cosa
amarar les parets l’ eix que ens endega
filtrar-me llenegar per les clivelles
dels temps esllavissar-me sense fites
rossolar pel teu cos com una bola
de neu que s’ageganta i s’incendia
allau roent endins de tu neu fosa
fluir fluir sense confins negar-me
en tu negar-te: i afirmar l’empremta
vivent, imperceptible, de l’amor sobre l’aigua.
          Poemes del desglaç, Maria Mercè Marçal

Imatges: Ca nostra, Palma, MVS

  1. Encertat el poema que vaig llegint mentre penso en un carrer de Palma tot nevat i les branques del nesprer i del llimoner de color blanc del jardí d’una casa amiga.
    No veig nevar, però sí m’ha arribat el fred, molt de fred …..
    Bon dia amiga ! 
  2. Sempre que neva, m’impressiona aquell silenci estrany que es produeix mentre les volves de neu cauen amb una parsimònia que sembla que s’alenteixi la rotació del món. Llavors hi ha  un instant que tot queda en suspens i la felicitat és a tocar. Suposo que és per això que tot i els maldecaps que la nevada provoca, durant uns moments som nens feliços i embadalits.
  3. Recorde la bellesa de la neu caient i també les esvarades posteriors, quan es gela sobre el terra, i el fred dels dies següents a la nevada (records de quan era una xicona). 
    Ara visc vora mar, és diferent. Ací va ploure despús-ahir, només, però fa moltíssim fred perquè les serres estan nevades, es veuen de lluny.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!