Càrritx i bargallons conviuen a l’alzinar amb una terra encara plena de fongs. Hi ha moscards a deshora . Ombres de cavalls cavalquen els cims. Compareixen puntuals quan el sol pot sortir. Aquest hivern ho fa sovint. El rocam és altiu, com cal.
L’aigua torna a la platja, avui serenament. Encercla i desfà neguits, acarona i bressola, amb aquesta remor coneguda que ens és vida essencial. Les garses són als esculls i endrecen el plomatge, compartint amb gavines les càlides estones de sol.
Les merles al jardí, la gent a les rebaixes.
Que no ens rebaixin qui som, ni la llengua, ni les terres ni la mar, que no ens baratin els somnis, que no ens tornin a fer esclaus. Volem viure en pau.
Els infants ens recorden que la vida és un cercle, que no mor l’esperança, que ells també inventen mons i les nostres històries, de vegades mesquines de vegades grandioses, seran pòsit i llot.
A les fites del camí una xifra arbitrària, 2012, assenyala un replà per a no defallir. Tot és com sempre, com cantava la Dharma, fa 30 anys .
Fora por i vius que no s’acaba el món . El terror al cinema i a la terra llavor i plantar cara.
Imatges: Cavall Bernat, Cala Carbó, alzinar i carritx a Pollença. Fotos: MVS
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Records que han entrat a casa …..
Bon diumenge de gener 2012.