El pèndol de petites oscil·lacions

El bloc de Maria Victòria Secall

8 de gener de 2012
6 comentaris

2012: Tot és com sempre i res no ens pot espantar

Càrritx i bargallons conviuen a l’alzinar amb una terra encara plena de fongs. Hi ha moscards a deshora . Ombres de cavalls cavalquen els cims. Compareixen puntuals quan el sol pot sortir. Aquest hivern ho fa sovint.  El rocam és altiu, com cal.

L’aigua torna a la platja, avui serenament. Encercla i desfà neguits, acarona i bressola,  amb aquesta  remor coneguda que ens és vida essencial. Les garses són als esculls i endrecen el plomatge, compartint  amb gavines les càlides estones de sol.  

Les merles al jardí, la gent a les rebaixes.

Que no ens rebaixin qui som, ni la llengua, ni les terres ni la mar, que no ens baratin els somnis,  que no ens tornin a fer esclaus. Volem viure en pau.

Els infants ens recorden que la vida és un cercle, que no mor l’esperança, que ells també inventen mons i les nostres històries, de vegades mesquines de vegades grandioses, seran pòsit i llot.

A les fites del camí una xifra arbitrària, 2012, assenyala un replà per a no defallir. Tot és com sempre, com cantava la Dharma, fa 30 anys .

Fora por i vius que no s’acaba el món . El terror al cinema i a la terra llavor i plantar cara.

Imatges: Cavall Bernat, Cala Carbó, alzinar i carritx a Pollença. Fotos: MVS

  1. Fora por i plantar cara. La vida és aquí, la tenim cada matí quan obrim els ulls.
    Records que han entrat a casa …..
    Bon diumenge de gener 2012. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!