El dia de Sant Jordi ningú em va regalar cap rosa ni cap llibre. L’Àlex em va trucar preguntant-me si volia sortir a passejar per Sant Jordi, li vaig haver d’explicar que no era una bona idea.Tot just fa dos mesos que ho hem deixat córrer. Passejar el dia de Sant Jordi amb l’ex no
Estic indignada, emprenyada, escandalitzada. En plena crisi, quan ens diuen que vivim per damunt de les nostres possibilitats, quan ens diuen que hem de gastar menys, quan ens ho retallen tot en nom del sacrosant dèficit zero; resulta que el monarca se’n va de cacera, al més pur estil colonial, a caçar elefants, és un
Darrerament he estat una mica ocupada, i he tafanejat poc entre llibres. M’he canviat de pis. He trobat un altre pis de lloguer, més petit però més lluminós i més barat. He fet el trasllat, he mogut tots els llibres, les plantes, la rentadora i tot i tot i tot!, però ja estic instal.lada, fins
Tornant en el metro de la manifestació d’avui contra la reforma laboral, he acabat el llibre de Jordi Coca En caure la tarda. Quan he tancat el llibre, de cop m’han vingut al cap una cançó i unes altres lectures relativament recents. La cançó era una de Raimón que els meus pares sempre posaven al
Ahir vaig anar a la presentació d’un llibre a Saltamartí llibres. El llibre era un poemari titulat Ísola, l’autora va crear un clima relaxat, silenciós i atent; era un plaer anar escoltant com poc a poc la Nora Almada, anava deixant anar paraules com onades que anaven des del seu mar fins a la nostra
Aquesta tarda de diumenge, desprès d’haver-nos manifestat en contra les retallades i la reforma laboral. I desprès de dinar una estupenda “fideuà” de peix que ens ha fet l’Àlex, m’he assegut al sofà i he començat a llegir descuidadament un llibre de poesia. He anat saltironant pàgines, ara paro la vista aquí, ara llegeixo un
Mentre tafanejava per can Saltamartí veient les novetats, ha entrat una senyora gran que li diu a en Gerard, escolti jove m’han regalat un llibre elèctric i ara que he de fer, me’n pot posar uns quants? En Gerard s’ha endut a la senyora al fons de la llibreria i ha començat amb la seva
És molt difícil recordar quan vaig començar a llegir; ni tan sols la mare ho tenia anotat en aquella llibreta que anava inscrivint meticulosament els meus progressos. En el quadern de la mare està escrit tot: les primeres farinetes, les vacunes, la verola, el xarampió, les primeres passes, les dents i els queixals… la primera
El proper dijous 2 de febrer serà el meu aniversari, com ja esteu imaginant no desvetllaré la meva edat, ho celebraré amb un bon àpat amb l’Alex, que així m’ho ha promès. També ho podré celebrar amb noves lectures. L’he dit al meu Àlex que dijous està anunciat que surten dos llibres que vull que
Soc una d’aquelles badalonines que el 28 d’octubre de 2010 vaig assistir a l’acte que reivindicava “ens agrada Badalona”. Érem força gent que ens manifestàvem contra la política xenòfoba que exhibia el Partit Popular badaloní… Els que érem en aquell acte representàvem la Badalona bonica, la Badalona horitzontal, estàvem cofois del nostre territori. Segurament però,
Avui he anat a Saltamartí llibres a veure novetats i, de passada, escoltar d’amagatotis les converses que allà pugui trobar… Ja he vist uns quants clients demanant orientacions, prenent nota ,llibreta en mà, per fer la carta als reis. Mentre les mares i pares van escoltant les explicacions que donen els de Saltamartí amb aquell
Escric aquest post a tres hores del tancament dels col·legis electorals Ja he anat a votar!.He anat a votar els mateixos i les mateixes que voto sempre: els que sempre perden, però que a mi en sembla que son més coherents… Quan he començat aquest post no volia parlar de les eleccions; que intueixo que
Fa uns dies vaig anar a Saltamartí llibres. La llibreria estava a curull de gent. Vaig haver de quedar-me a l’entrada. Es tractava de la presentació d’un llibre, i el llibre era de poesia i no si cabia!!! Mentre escoltava les belles paraules que es deien, una persona es va atansar a la porta i
Acabo de tancar el suplement de la Vanguardia Cultures i l’Alex em pregunta i ara que et fa enfadar? No sé com és que em coneix tant… només per la manera de passar les pàgines del diari reconeix el meu enuig… En aquesta ocasió la causa no ha estat ni l’economia, ni el tribunal constitucional
Avui a l’aparador de Saltamartí llibres destacava, quasi en solitari, el darrer i flamant llibre de Jaume Cabré, JO CONFESSO, Eren les 10.05 del matí i jo ja hi era tafanejant i ensumant l’olor de tinta de la llibreria. Mentre badava entre llibres, he escoltat la conversa que mantenien la Sílvia i en Gerard des