En plena crisi, quan ens diuen que vivim per damunt de les nostres possibilitats, quan ens diuen que hem de gastar menys, quan ens ho retallen tot en nom del sacrosant dèficit zero; resulta que el monarca se’n va de cacera, al més pur estil colonial, a caçar elefants, és un escarni.
Als diaris he trobat alguna foto d’anteriors caceres del rei d’Espanya, lluint el trofeu, un enorme elefant mort, cap-cot i amorrat contra un arbre. La imatge és trista i penosa, ell llueix el seu fusell de caçador i la seva regia postura d’estrafolari ric depredador.
Que lluny aquesta imatge de la que jo tinc dels elefants.
Quan penso en elefants em vénen al cap els contes d’en Babar que em regalava la meva tieta Rosalia. Una bonica i dolça família d’elefants, en Babar rei dels elefants i la seva adorable esposa la Celest, l’amic el Coronel Cornelius, i el rei Rataxès el rinoceront… Plegats feien coses innocents, com anar de vacances a la platja, descobrir els colors o fins i tot viatjar a un altre planeta.
Sabent l’afició del rei dels espanyols, haurem de demanar que escriguin un nou conte d’en Babar. Un conte que expliqui com s’han de defensar els elefants i els espanyols dels monarques capriciosos i malgastadors.
Aquesta vegada, en Babar i els seus amics han estat de sort. La cort ha acabat sobtadament les vacances per una imprevista caiguda.
El sobirà s’ha gastat molts euros i no s’ha pogut fer la desitjada fotografia. Li sap greu? tant com li costen guanyar-los…
Ho he decidit, un dels llibres que em compraré aquest Sant Jordi serà el Rescat d’en Babar
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!