La Tafanera de Saltamartí

El dia de Sant Jordi ningú em va regalar cap rosa ni cap llibre.

L’Àlex em va trucar preguntant-me si volia sortir a passejar per Sant Jordi, li vaig haver d’explicar que no era una bona idea.Tot just fa dos mesos que ho hem deixat córrer. Passejar el dia de Sant Jordi amb l’ex no em sembla una idea encertada, em faria mal.

Així que vaig passar un Sant Jordi en solitud. Be, sola no, acompanyada amb rius de persones que tafanejaven, que miraven, que compraven llibres…

Vaig anar a Saltamartí, si feia cua per entrar, però era una ambient divertit, hi havia molts coneguts fent cua i mirant llibres. Vaig decidir fer el mateix. Després de tres quarts d’hora vaig sortir amb el nas ple d’olor a humanitat i una bossa amb dos nous i flamants llibres.

Diumenge al matí em vaig llegir les 146 precioses pàgines del llibre que em vaig comprar: El retorn del soldat, quina meravella de llibre!, és una petita peça molt anglesa, molt burgesa, amb una trama que manté molt be l’interés de com resoldrà el triangle que ens planteja i què farà l’unic protagonista masculí. La novel.la -de lectura bonica i plaent- ens pregunta què cal fer per mantenir l’amor: dir la veritat i perdre’l, o callar i viure una il.lusió d’amor.   

Encara m’en queda un altre per llegir. En canvi la rosa que enguany ningú m’ha regalat, de ben segur, que a hores d’ara ja estaria pansida i desfullada. Quin consol.