Aquesta tarda he anat a Saltamartí llibres a demanar consell i a comprar alguns llibres. Abans d’entrar, m’he aturat a veure l’aparador, lluïa molt!. Es tracta d’un aparador dedicat a Josep Carner. Presideix l’aparador una gran maleta i acompanyen als llibres exposats, una pipa, un barret, una màquina d’escriure, diverses fotografies del príncep dels poetes
Ahir a Badalona començava l’any Pompeu Fabra. Vaig poder assistir a un teatre Zorrilla ple de gom a gom. La platea era plena d’il·lustres convidats i convidades i la resta del teatre estava a vessar de gent que volia compartir amb la ciutat i el país l’inici de l’Any i l’homenatge al mestre Pompeu Fabra.
Aquesta tarda em dirigia tota decidida a obrir a la porta d’entrada de Saltamartí, quan tot de cop i com per art de màgia, s’ha obert tota sola convidant-me a entrar sense cap esforç. He fet una mirada interrogativa cap a la Sílvia de Saltamartí i ha respost amb un cansat “si és cert hem
Avui he fet una visita poc profitosa a Saltamartí, he anat amb la intenció de parlar amb la Sílvia i/o en Gerard perquè em diguessin que en pensaven dels premis llibreters d’enguany. La llibreria estava força concorreguda. Hi havia pares i mares i els seus fills demanant quaderns d’estiu i llibres escolars -em nego a
A la veïna França el tercer dijous de novembre, al pais beaujolais, se celebra la festa de l’arribada de la nova anyada del vi, amb el conegut lema de “Le Beaujolais nouveau est arrivé”. Doncs aquí, a casa nostra, també podem dir “el nou GELPI ja és aquí”. Avui he entrat a Saltamartí libres i
Llegeixo un pròleg de Salvador Espriu que explica: Ramon Llull és l’escriptor més gran que mai hem tingut, ell creà el català com a llengua literària, i ja no se’l pot superar, com deia Berdiàlev davant del judici de Déu hi ha una sèrie d’escriptors que responen dels seu pobles, Homer, Virgili, Dant, Shakespeare, Molière,
El dia 2 de febrer va ser el meu aniversari, com ja sabeu, no desvetllaré la meva edat. Un bon amic em va regalar una ploma estilogràfica, regal que em va fer la mateixa il·lusió de quan em regalen un llibre, o sigui que molta. Des de aleshores porto l’enginy a la bossa de mà
Dissabte vaig anar a la Setmana del llibre en català, com podeu imaginar vaig xalar d’allò més amb tant llibre exposat i vaig aprofitar per assistir a l’entrevista que li feien a Quico Pi de la Serra en motiu de la presentació del DVD “L’home del carrer”. A l’entrevista en Quico va explicar que ara
Ahir mentre anava mirant novetats a Saltamartí, va entrar un noi molt educat lluint una potent bicicleta. En Gerard li pregunta a on vas amb la bicicleta? El noi amb tota la naturalitat li etziba que només és un moment, que vol veure si hi ha un llibre… I sí, tranquil·lament com la cosa més
Avui tafanejant per Saltamartí, m’he adonat que ja ha passat gairebé un altre any. Ja tornen a tenir exposats els calendaris per a l’any 2013. Una altra vegada veiem penjats el calendari Gelpi i el de la cuina i el de les bruixes i també un amb gatets i un altre amb gossets i el
Estic indignada, emprenyada, escandalitzada. En plena crisi, quan ens diuen que vivim per damunt de les nostres possibilitats, quan ens diuen que hem de gastar menys, quan ens ho retallen tot en nom del sacrosant dèficit zero; resulta que el monarca se’n va de cacera, al més pur estil colonial, a caçar elefants, és un
Darrerament he estat una mica ocupada, i he tafanejat poc entre llibres. M’he canviat de pis. He trobat un altre pis de lloguer, més petit però més lluminós i més barat. He fet el trasllat, he mogut tots els llibres, les plantes, la rentadora i tot i tot i tot!, però ja estic instal.lada, fins
Acabo de tancar el suplement de la Vanguardia Cultures i l’Alex em pregunta i ara que et fa enfadar? No sé com és que em coneix tant… només per la manera de passar les pàgines del diari reconeix el meu enuig… En aquesta ocasió la causa no ha estat ni l’economia, ni el tribunal constitucional
Encara no he paït la mort d’en Miquel Pairolí. Tinc la necessitat de fer públic el meu dolor. Al gener vaig llegir el seu darrer llibre Octubre. El vaig comprar per molts motius. El primer perquè era d’en Miquel Pairolí, però també perquè l’edità l’editorial A Contravent en una bonica i acurada edició i també
Les meves darreres lectures m’han portat d’una manera o altre a Badalona. En el pròleg de Radiacions, Enric Julliana cita el llibre le Bleu du ciel de Georges Bataille en el que el protagonista s’aixeca un matí amb ganes d’oblidar, de respirar i fuig de la realitat anant a banyar-se a Badalona sota el cel