La setmana passada vaig entrar a Saltamartí llibres, vaig trobar a la Sílvia en forma i recuperada, la vaig veure brillant i alegre. Li vaig demanar a la meva amiga i prescriptora que em recomanés alguns llibres per evadir-me. Volia llibres intranscendents que em distraguessin… La conversa va ser llarga, tant és així que la
Aquesta tarda he anat a Saltamartí llibres a demanar consell i a comprar alguns llibres. Abans d’entrar, m’he aturat a veure l’aparador, lluïa molt!. Es tracta d’un aparador dedicat a Josep Carner. Presideix l’aparador una gran maleta i acompanyen als llibres exposats, una pipa, un barret, una màquina d’escriure, diverses fotografies del príncep dels poetes
La setmana passada vaig anar a Saltamartí llibres a cercar noves lectures. La meva tauleta de nit i la banda dreta del meu sofà estaven massa endreçades i buides de llibres. La Sílvia només veure’m entrar ja va fer el seu somriure còmplice i em va dir “tinc un llibre que t’agradarà” i va dipositar
No fa ni dos minuts que he acabat el llibre de Guillem Sala, La fuga de l’home cranc. El vaig comprar la setmana passada a Saltamartí llibres. Vaig veure el llibre a lleixa de les novetats que hi ha a l’entrada de la llibreria. No vaig demanar opinió ni parer als amics llibreters; simplement el
Ahir a Badalona començava l’any Pompeu Fabra. Vaig poder assistir a un teatre Zorrilla ple de gom a gom. La platea era plena d’il·lustres convidats i convidades i la resta del teatre estava a vessar de gent que volia compartir amb la ciutat i el país l’inici de l’Any i l’homenatge al mestre Pompeu Fabra.
En aquests temps tan convulsos, a on tot es fa de pressa, rectifico, tot es desfà molt de pressa, no queda temps ni quasi per la nostàlgia. Aquesta tarda quan he entrat a Saltamartí llibres, m’he topat amb un aparell damunt un moble que estava esperant l’arribada d’en Gerard de Saltamartí per a endur-se’l. Era
Aquesta tarda em dirigia tota decidida a obrir a la porta d’entrada de Saltamartí, quan tot de cop i com per art de màgia, s’ha obert tota sola convidant-me a entrar sense cap esforç. He fet una mirada interrogativa cap a la Sílvia de Saltamartí i ha respost amb un cansat “si és cert hem
Avui he fet una visita poc profitosa a Saltamartí, he anat amb la intenció de parlar amb la Sílvia i/o en Gerard perquè em diguessin que en pensaven dels premis llibreters d’enguany. La llibreria estava força concorreguda. Hi havia pares i mares i els seus fills demanant quaderns d’estiu i llibres escolars -em nego a
Fa dies que no publico res en aquest blog. Això no vol dir que no llegeixi, ni que deixi d’anar per les llibreries. Vaig molt atrafegada, però sempre tinc temps per llegir, de vegades no trobo temps per fer la casa, treure la pols, o planxar; però sempre trobo temps per menjar i llegir! Qüestió
Avui he acabat un llibre: Les defenses de Gabi Martínez. És una novel·la biogràfica, com diu el costum: “basada en fets reals”, i degudament ficcionada… Em pregunto si totes les novel·les no són això: adaptacions de la realitat. Les defenses és un llibre que llegeixes amb prevenció inicial i que, pàgina a pàgina, vas entrant
La setmana passada vaig anar a Saltamartí llibres, disposava de temps, feia dies que volia anar a alguna presentació. No vaig triar, simplement vaig anar a veure què feien. Presentaven un llibre de poesia titulat el sentit de la vida. Vaig seure i em vaig deixar agombolar pels versos que van llegir el presentador i
He perdut la llibreta!, això no és nou. No és la primera vegada que perdo alguna cosa valuosa. Segur que no sóc la primera persona a qui li ha passat; he perdut la llibreta a on he anat anotant disciplinadament cada un dels llibres que he llegit des de l’any 2005. No hi havia grans
A la veïna França el tercer dijous de novembre, al pais beaujolais, se celebra la festa de l’arribada de la nova anyada del vi, amb el conegut lema de “Le Beaujolais nouveau est arrivé”. Doncs aquí, a casa nostra, també podem dir “el nou GELPI ja és aquí”. Avui he entrat a Saltamartí libres i
Llegeixo un pròleg de Salvador Espriu que explica: Ramon Llull és l’escriptor més gran que mai hem tingut, ell creà el català com a llengua literària, i ja no se’l pot superar, com deia Berdiàlev davant del judici de Déu hi ha una sèrie d’escriptors que responen dels seu pobles, Homer, Virgili, Dant, Shakespeare, Molière,
Avui he entrat a Saltamartí a cercar noves lectures -ja he acabat alguns dels llibres que vaig comprar la darrera visita- Corazón amarillo, sangre azul, l’últim mono, i Jardí a l’obaga. Al costat de l’ordinador que hi ha al mig de la llibreria, hi havia una caixa plena de llibres esperant ser col·locats al seu