La Tafanera de Saltamartí

Acabo de tancar el suplement de la Vanguardia Cultures i l’Alex em pregunta i ara que et fa enfadar? No sé com és que em coneix tant… només per la manera de passar les pàgines del diari reconeix el meu enuig…

En aquesta ocasió la causa no ha estat ni l’economia, ni el tribunal constitucional i companyia. Qui m’ha fet enrabiar ha estat en Julià Guillamon amb la seva crònica sobre el llibre de Jaume Cabré JO CONFESSO.

Tafanera com soc, agraeixo molt la feina dels crítics a les pàgines de literatura, perquè m’orienten i em donen cullerades d’aliment que em creen la necessitat de llegir això o allò altre.

Aquesta vegada en Guillamon ens demostra que ha llegit amb atenció el llibre. Com a lectora que es gasta 26,90 euros per gaudir de la lectura no m’agrada que interpretin i m’expliquin el que li passa als personatges a la pàgina 30 o la 500. M’agrada que, si l’autor decideix que un personatge mori a la pagina 427, no m’ho expliquin en un article, jo vull fer el mateix esforç intel·lectual i vull fer jo els descobriments!.

Li demano al crític que m’expliqui si li sembla que és una obra més madura que l’anterior, o com utilitza les comes, o si em fa notar com fa les transicions de la narració… Però la història que me l’expliqui en Cabré que per això m’he comprat el llibre!

Li he dit a l’Àlex, que ja te el Jo Confesso al sofà, que no es llegeixi l’article… que és prou llest per no necessitar el manual d’instruccions del llibre.

En Guillamon m’entendrà si li dic que en el seu llibre El dia Revolt, cal llegir el llibre sencer i només al final, escoltar el CD que acompanya el llibre.

Penso que L’ABC de la crítica ens diu que mai hem dedesvetllar res de la trama…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!