La Tafanera de Saltamartí

Darrerament he estat una mica ocupada, i he tafanejat poc entre llibres. M’he canviat de pis. He trobat un altre pis de lloguer, més petit però més lluminós i més barat. He fet el trasllat, he mogut tots els llibres, les plantes, la rentadora i tot i tot i tot!, però ja estic instal.lada, fins i tot he canviat la tapa del wàter, que he de confessar que no ha estat fàcil. 

Be, no nomès he canviat de pis, també he canviat de vida; l’Àlex ja no es deixa el tub de pasta de les dents obert, ni els pels d’haver-se afaitat a la pica del lavabo, ni tampoc la tapa del wàter oberta. No, l’Àlex no s’ha feminitzat, és que ja no vivim plegats.

És el tercer trasllat de pis que faig en els darrers cinc anys!

El més pesat d’un canvi de domicili és la rentadora i les caixes i caixes plenes de llibres. Com s’ho fan els llibreters? Intueixo que la feina de llibreter no és tan fina com sembla: tot el dia llegint, recomanant lectures… i també movent caixes de llibres!

Dijous vaig arribar a la certesa que la feina de llibreter també te alguna connexió amb els estibadors. Tafanejava per can Saltamartí quan va arribar un transportista dient “porto tres palets de llibres!”. Pacientment, en Gerard i el carreter, van anar descarregant una furgoneta a curull de paquets de llibres, i jo que pensava que amb el trasllat havia mogut molts llibres!!!

Mentre, la Sílvia anava dirigint l’operació:

– les caixes de novetats aquí, la reposició allà… aquests venen ja senyalats per la parada…

Per a mí, tafanera com soc, era un veritable plaer veure que anaven entrant piles de llibres retractilats amb plàstic transparent que deixen veure les seves portades. A tall d’inventari visual puc dir que estaven entrant: en Lluis Lllach amb els seus Ulls Pintats, i la Dona Veloç de l’Imma Monsó, o els Crims de Sang del Sebastià Alzamora, i el Geronimo Stilton amb el seu dia Del llibre i la Rosa i molts més que no he vist.

Desprès he pensat amb nostàlgia, que aquest any no li podia fer la llista a l’Alex. Enguany no espero cap llibre dels que l’insinuava que em regalés…

La veritat no he trobat a faltar l’Àlex per canviar la tapa del wàter, però si que el trobaré a faltar el dia de Sant Jordi.