El dia 2 de febrer va ser el meu aniversari, com ja sabeu, no desvetllaré la meva edat. Un bon amic em va regalar una ploma estilogràfica, regal que em va fer la mateixa il·lusió de quan em regalen un llibre, o sigui que molta. Des de aleshores porto l’enginy a la bossa de mà
He estat absent d’aquest bloc més de sis mesos, d’aquest bloc i d’aquest país. No he estat de vacances, la feina m’ha portat lluny, enllà. Sabem que ja no hi ha fronteres que les tecnologies ens acosten, però no calen nomes tecnologies, també calen temps i calma i d’aquests no n’he tingut gaires. No he
Ara mateix he acabat el llibre Memoria por correspondencia, i vull anunciar la meva emoció a qui vulgui llegir aquest apunt. El llibre conté 23 cartes que envia l’autora a un amic explicant-li histories de la seva infància. Les cartes son explicades amb una gran senzillesa i claredat, sense jutjar, nomes relata un període de
Sempre la màgia dels llibres! Aquest dies de setmana Santa he enllestit tres llibres que tenia a mitges. Un cop acabats, m’he adonat que els tres eren relats en primera persona de personatges que explicaven la seva infància. Un era la història d’un noi que descobreix la seva homosexualitat i viu la barbàrie de la
“Ell va morir en un telegrama i jo no vaig anar a enterrar-lo…” “Una línia prima de lluna blanca va sortir entre un serrell de núvols com a fum.” Només per frases com aquestes ja val la pena la lectura d’un llibre, però en aquest cas seria quedar-se amb l’embolcall. Ahir vaig acabar el llibre
Aquest matí he acabat el llibre Gegants de Gel de Joan Benesiu editat per edicions del Periscopi. Llegeixo en el pròleg del llibre, escrit per Manuel Baixauli, que el llibre havia estat auto-editat anteriorment per l’autor. En Baixauli afirma «Un llibre auto-editat és un llibre fantasma, sense distribució, que només llegiran uns pocs amics. Un crit
Dissabte vaig passejar una bona estona per Saltamartí llibres. No aconsegueixo sortir de la llibreria sense comprar-me algun llibre, o endur-me una tafaneria a les orelles… Aquest dia no va ser una excepció. Mentre badava, vaig sentir que una clienta li deia a en Gerard, amb una manera tot desmenjada, que no havia cap llibre
La Sílvia ens anunciava fa pocs dies en el programa pensió completa de la tele de Badalona que estava llegint La quarta paret de Sorj Chalandon. Ens deia la llibretera:“si teniu l’oportunitat, comenceu-lo a llegir”. Tafanera com soc, vaig sortir esperitada cap a la llibreria a comprar un exemplar, el tenien a l’aparador acompanyat d’un
La setmana passada vaig anar a Saltamartí a comprar “el carro de selene“. La compra obeïa a la picada d’ullet que ens feien, des del facebook de la llibreria, anunciant-nos que posaven a l’aparador aquest nou llibre de l’editorial Meteora. Mentre pagava, vaig passejar la mirada per la primera pàgina, fins que la meva atenció
Dissabte vaig anar a la Setmana del llibre en català, com podeu imaginar vaig xalar d’allò més amb tant llibre exposat i vaig aprofitar per assistir a l’entrevista que li feien a Quico Pi de la Serra en motiu de la presentació del DVD “L’home del carrer”. A l’entrevista en Quico va explicar que ara
Tafanejant per Saltamartí, vaig escoltar que en Gerard deia a la Sílvia que els darrers mesos havien venut moltes guies d’Islàndia i que semblava que tothom faria vacances a Islàndia. Jo aquests dies també he estat a Islàndia, però d’una altre manera, he viatjat llegint un llibre que va recomanar la Sílvia a Facebook: RITOS
Qui recorda el núvol quan ja ha passat? Aquesta pregunta la fa Timoteu, un dels personatges, el més sentenciós, de la darrera novel.la de Manuel Baixauli. Certament ningú recorda el núvol quan ja ha passat, pel contrari estic convençuda què qui llegeixi La cinquena planta de Manuel Baixauli dificilment oblidarà la novel.la. En aquest dissabte,
Fa uns dies vaig anar a la presentació del llibre Històries de desnonaments a Badalona, un llibre útil i que des d’aquí us recomano. La presentació anava a càrrec de tres persones de Badalona, l’autor del llibre, en Pedro Jesús Fernández; una afectada pels desnonaments, la Josefa Peregrina i una filòloga, la Coloma Lleal. Les
Ahir vaig passar per Saltamartí, no havia acabat encara els llibres que m’havia emportat la darrera visita però, qui resisteix la temptació d’entrar i tafanejar?… Mentre fullejava el nou llibre de Joan F. Mira: “El tramvia Groc“, vaig veure molt a prop un llibre de poesia amb cobertes blanques, sense cap imatge nomès imprés amb
Així de contundent, així de fort el que he vist i sentit avui a la porta de Saltamartí llibres: -Per què t’atures? Pregunta un avi al seu net davant l’aparador de Saltamartí, el nen li contesta: -perquè he vist un llibre per regalar-li al pare…. L’avi, que sembla que té pressa, li etziba sense cap