Aquest Estat es caracteritza per la producció regular de figures, per dir-ho d’alguna manera, “peculiars”, d’una peculiaritat que dificilment es troba en altres llocs del món. Són tot un producte d’allò que s’anomena la idiosincràcia hispànica, un concepte difícil d’explicar però que tots sabem a què es refereix: una barreja d’ ignorància, menyspreu als
Probablement molts de nosaltres servarem en la memòria, de manera perenne, aquest episodi desencadenat pel maleït virús d’origen asiàtic. I no tant pels seus efectes directes, tot i que, malauradament, per a algunes persones concretes aquest será el cas, sinó pel que significa, pel seu valor simbòlic, per delimitar un “abans” i un “després”,
Arran de l’expansió d’aquest maleït i insidiós virus ens hem adonat, de cop i volta, de la nostra fragilitat, i de com, en aquest nou món global, estem a la mercè de forces impredibles. Si ens poséssim a analitzar fredament tots els riscos per a la nostra salut -substàncies nocives, virus, radiacions…- que ens
El darrer article de Sergi Sol lloant el difunt Anguita ens demostra fins on són capaços d’arribar certs integrants de la fauna política d’aquest país per continuar beneficiant-se de les molles que cauen de la taula del Poder. Fins al punt de situar-se, fent tota mena de malabarismes amb els mots, al mateix bàndol
El trenta de novembre [de 2016] es compleixen els cent vuitanta-tres anys de la instauració de l’actual divisió provincial de l’Estat espanyol a càrrec de Javier de Burgos. Ja des del principi fou una divisió feta “des de fora” per part del govern central, i amb ànsies, valgui la redundància, centralitzadores. Va ser una divisió
El número de març d’ enguany (216) de la revista SÀPIENS és dedicat a la figura de Jesús Moncada. Amb motiu d’ aquest esdeveniment m’ha semblat adient tornar a publicar 3 articles signats per mi (Joaquim Toorent) que van aparèixer consecutivament a “Temps de Franja”, dedicats a l’obra de Moncada i la seua transcendència. N’
L’episodi protagonitzat per l’ alcaldessa de Vic al Parlament autonòmic del Principat ha esta molt “instructiu”i ens hauria d’alertar. Certament, l’alcaldessa ha pecat d’ingènua; doblememt, d’una banda per haver dir d’una manera franca i oberta què pensava, i, d’una altra, per no haver tingut en compte la capacitat i l’afany manipuladors, juntament amb grans
Darrerament s’està plantejant d’afavorir el creixement sostingut i ininterromput del tràfi aeri, per exemple amb la proposta d’ampliació de la tercera pista del Prat -tot arrasant espais naturals- o construint-ne una altra -la quarta- a l’a eroport de Girona. No cal dir que l’impacte sobre el territori en ambdós casos seria força greu. Tampoc no
(Article del 2016, en homenatge a Isabel-Clara Simó que ens acaba de deixar) Acabem de perdre en Xavier Dalfó (16-04-2016), qui fou l’editor de la benemèrita revista CANIGÓ, editada a Figueres, de la qual en una primera ètapa en fou director, tasca que posteriorment recaigué en la seva esposa Isabel.Clara Simó. Va dirigir la revista
TV3 ha emès la noticia d’una protesta de la comunitat hondurenya, a Barcelona, a la plaça de Catalunya, on s’ha demanat solidaritat per a un nen desaparegut en un atracament en aquell país. A les pancartes tot era en castellà, i només hi havia les banderes d’Hondures i de l’Estat espanyol. Molt significatiu! Per
Pel que fa a la recent polèmica iniciada amb desqualificacacions a la xarxa per part del periodista Eduard Voltas contra el professor Virgil -conegut a bastament pels seu desinteressat afany corrector de la nostra llengua-, a causa d’un tweet d’aquest darrer, caldria fer-nos unes quantes reflexions. Hauria de ser primordial respectar, davant de tot, la
Article elaborat com a reacció a la publicació de “Carta abierta de un catalán a Aragón”, que es pot consultar com a comentari. No tot Aragó és Saragossa; aquesta ciutat arrossega el hàndicap d’haver estat “zona nacional” , de tenir acadèmia militar i d’haver rebut molta immigració de ponent (per exemple de Sòria), a
Publiquem el següent text -aparegut a la revista “La Brúixola”, número 59, primavera 1998- en homenatge al seu autor, Jordi Moners, patriota de pedra picada recentmemt traspassat. Un article on es plany de la manca d’efectivitat a l’hora de fer una normalització efectiva de la nostra llengua, i que un cop llegit ens evidencia com
El llegat intel.lectual de Josep Termes, traspassat fa poc més de vuit anys, es manté plenament vigent i esdevé molt oportú per poder comprendre plenament els actuals esdeveniments polítics i la seva repercussió en la nostra societat. La ponència El nacionalisme català. Problemes d’interpretació, presentada en el col·loqui d’historiadors organitzat el 1974 per la Fundació
En política mai tot no és blanc o negre, res no impedeix que sota etiquetes suposadament progressistes es puguin ocultar interessos inconfessables o objectivament reaccionaris. Un cas històric evident és el proporcionat pel procés d’’instauració d’’un aparell estatal liberal dins el marc de l’’Estat espanyol durant el segle XIX, en què una mesura tan suposadament