Bloc Tibidabo

Aquest Estat es caracteritza per la producció regular de figures, per dir-ho d’alguna manera, “peculiars”, d’una peculiaritat que dificilment es troba en altres llocs del món. Són tot un producte d’allò que s’anomena la idiosincràcia hispànica, un concepte difícil d’explicar però que tots sabem a què es refereix: una barreja d’ ignorància, menyspreu als valors aliens, fatxenderia i manca de por de fer el ridícul. Algú, fins i tot, ingènuament, havia arribat a  pensar que era una lacra limitada al dilatat període de sordidesa franquista, però la realitat ens ha demostrat que això -malgrat reconèixer que en aquell període aquest fenomen es donà en tota la seva esplendor-  no era  pas cert tot i que la seva ombra allargada s’ha projetat posteriorment durant moltes dècades fins a arribar als nostres dies: Fernández Vara, Rosa Díez,, la Cayetana, Arrimadas…,  són una mínima  mosttra d’una nòmina que podria ser infinítament més gran si hi afegíssim els “famosos” dels “mass media” hispànics i els  pseudointel.lectuals assidus de tertúlies televisives coneguts a “España e hispanoamérica”. Una nòmina que, com és obvi, també compta amb en Miguel Angel Revilla, que excerceix, ja fa uns quants anys, de president de Cantàbria i que encara remena la cua arreu, platós televisisus inclosos.

Revilla,  entre d’altres “mèrits”, té el d’haver-se iniciat en política fent de dirigent comarcal del franquista “Sindicato Vertical”, un dels tres vèrtexs d’aquell arnat règim caciquil amb aspiracions totalitàries -els altres dos pretesos vèrtexs de l´estat fraquista eren “la familia y el municipio”. Com veiem, una bona escola “democràtica”.

Es tracta d’algú que, un cop reciclat i convertit en president, es permeté, per exemple, proferir unes declaracions on afirmà que era tolerant amb tothom menys amb qui vol “separar-se d’Espanya”, com, segons ell, el senyor Laporta, tot i que aquest amb molt bon criteri el va ignorar del tot.   I d’algú que , més a la vora en el temps, ha afirmat textualment: “el bicho está chamuscado”, com si ja no calgués prendre precaucions davant la Covid-19!… Declaracions insertes dins una  llarga trajectòria de pallassades i anècdotes d’allò més ranci  de “el de les anxoves”, motejat així per las seva afició a repartir a tort i a dret pots d’anxoves, cosa que dóna idea de la categoria i maneres, del personatge, situat en una escala evolutiva intermèdia entre un un lider tribal de bantustan i un  kulak avantatjat.

En fi, una peculiar barreja, l’ostentada per aquest senyor, que tant es prodiga pels mitjans espanyols, amb ingredients de pel.lícula de Berlanga i ferum resclosida provinent directament dels temps franquistes. No hauríem d’oblidar, però, que la darrera estàtua eqüestre del dictador baixet que es mantingué dreta fou la de Santander…

Joaquim Torrent

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!