Sincerament, crec que certes coses – a banda del seu dubtós interès- haurien de quedar reservades per a la intimitat., i no ho dic per uns suposats, i a hores d’ ara ja periclitats, “principis morals”, sinó simplement per un elemental sentit del pudor i de l’estètica. No m’ imagino pas en Josep Pla
· Des de posicions com a mínim irreflexives s’ arriba a comparar processos immigratoris en els grans estats consolidats , i amb tots els mitjans al seu abast, amb els mateixos processos quan incideixen sobre les anomenades nacions sense Estat. Només des de posicions esbiaixades i interessades es poden posar en peu d’igualtat ambdós processos.
Què més volem per constatar que tenim un gran problema, de base demogràfica? Es diu aviat [sic]: disminució constatada de 300.000 parlants de català en 10 anys [al Principat]! Això indica que, llevat lloables excepcions, el gruix de la immigració no fa seu el català -més enllà de saber dir “bon dia”-, que molts joves
Si concedim que -segons es desprèn de les darreres estadístiques- al voltant del 40% de la població del Principat és procedent, ells o els seus descendents, de fora de l’Estat, de la resta, el 60%, també hauríem de tenir en compte que la meitat va venir els 50, 60 i 70, essencialment de l’Estat
Ara a RTVE fan un programa idèntic a “El foraster”, s’ anomena “El Paisano”, i se suposa que el protagonista -d’ Albacete i criat a la població valenciana castellanoparlant d’ Aiora- “irá a todas las regiones de España”, parlant en castellà -en el primer programa va anar a la població de Burgui, a la vall navarresa
Ja fa un temps vaig escriure: “Normalment el sufix “às” té com a funció més habitual la de formar augmentatius, tot i que també serveix per indicar un augment en la intensitat de les qualitats intrínseques del mot al qual és adjuntat. Precisament, per aquesta darrera funció em decanto quan faig servir el terme
Les comarques de la Franja presenten una catalanitat primigènia, consubstancial —molts cops, però, no autopercebuda pels mateixos habitants—, de la qual la mateixa llengua n’és la mostra més evident, fins al punt que el concepte de “Franja” en depèn, ja que si en negues la llengua també en negues la seua mateixa existència. Si
Aquest article fou publicat originàriament el juny del 2010 a la revista Temps de Franja, en ocasió dels lamentables fets produïts a la localitat matarranyenca de la Codonyera, tot just ara farà vuit anys, el 20 de març…. Esperem que serveixi de reflexió, perquè, malauradament, les coses no han canviat tot el que caldria….
Marc Leprêtre (Etterbeek, Brussel·les, 1964), fill de matrimoni mixt való-català, és sociolingüista i llicenciat en filologia catalana; traductor del francès, neerlandès i l’anglès; va esciure, juntament amb Jordi Banyeres, “Lituània. Dels inicis a la tercera independència”. És autor de força articles sobre conflicte lingüístic a Bèlgica, planificació lingüística, i multilingüisme i nacionalisme a l’
Cal convenir que de vegades no resulta fàcil per tothom mantenir-se ferm en l´ús de la llengua i no claudicar. I això és una realitat que no podem ignorar , ens agradi o no,; no és veritat que “depèn de tu”, perquè hi ha molts condicionants. Per això seria molt positiu l’establiment d’ una
Sempre m’ ha resultat sorprenent com des de TV3 quan entrevisten o apareix gent de les Terres de l’ Ebre, per regla general, en els subtítols apareix el seu nom en castellà…. O una de dos: hi ha un prejudici generalitzat entre els professionals de TV3, en el sentit de creure que tothom té el
Escena en un parc públic, al districte barceloní de Sarrià-Sant Gervasi, relativament a prop de Gràcia. Quatre adolescents: “catalanoparlants” (sic), dos nois i dues noies, vestits informals i dos amb trets “exòtics”; enganxats als mòbils, com no podia ser menys, i parlant entre ells , mentre treien “maria” d’ una bosseta per fer “canuts”…
La cacera i crema de bruixes fou un fenomen que a nivell europeu arribà al seu punt més àlgid a la fi del segle XVI i començaments del segle XVII, i a les nostres terres també es va donar. Les zones amb més tradició «bruixística» del nostre àmbit lingüístic han estat el Montseny, les Guilleries
Segons les enquestes del CIS a nivell estatal Ciudadanos arrabassaria al PP força alcaldies, i també a altres partits; així es considera que podrien aconseguir governar als ajuntaments d’Alacant i València, amb les conseqüències de tot ordre que això tindria, començant per la llengua. I si ens cenyim al Principat si bé és veritat que
Acaba de celebrar-se a Salou la seva festa d’ hivern -la festa del Cos Blanc, d’orígens relativament recents-, cada cop més “tropicalitzada” i semblant a una espècie de carnaval brasiler -tal com hem pogut veure a les imatges que ens ha proporcionat TV3 de la cercavila-, protagonitzat per un magma difús i despersonalitzat; per