Bloc Tibidabo

L’episodi protagonitzat per l’ alcaldessa de Vic al Parlament autonòmic del Principat ha esta molt “instructiu”i ens hauria d’alertar. Certament, l’alcaldessa ha pecat d’ingènua; doblememt, d’una banda per haver dir d’una manera franca i oberta què pensava, i, d’una altra, per no haver tingut en compte la capacitat i l’afany manipuladors, juntament amb grans dosis d’odi, de certes forces i representants polítics.

Anem a pams. I no es tracta de cercar cap disculpa ni justificació, per la senzilla raó  que no cal penedir-se de res. En realitat allò que volia dir l’alcaldessa és que molts catalanoparlants davant persones de faccions “exòtiques” automàticament activen un mecanisme subconscient que els provoca la inhibició de la llengua pròpia, com a resultat de moltes  dècades de menysteniment, marginació i autorepressió, un hàbit que costa molt de trencar. Igualment podía haver-se referit en la frase objecte de polémica, “hem de procurar no parlar castellà als que tenen aspecte de no ser catalans”,  “als que tenen aspecte de no ser europeus”; una afirmació que en un ambient informal no tindria que comportar cap problema, tothom entèn què vol dir i no té res de cap imaginari –i inexistent- “racisme”. Però, és clar, no som un país normal i, a més, hi ha massa voltors a l’aguait, atents al menor detall on agafar-se per fer gal·la del seu supremacisme i cinisme d’allò més espaterrant. Els mateixos que acusen infundadament de “racisme”   l’alcaldessa de Vic no mouen ni un dit pel maltracte lingüístic que pateixen molts avis catalans a les residències, ni tampoc no fan res per evitar la dsicriminació i marginació lingüística dels catalanoparlants en el món empresarial, i encara menys per evitar el predomini per golejada, davant els que són en català, dels mitjans en castellà, i encara menys per intentar revertir la pràctica inexistència de la nostra llengua als tribunals, i a tants  i tants àmbits on, malauradament, això és un fet habitual…  Guarden silenci, el més pregon i vergonyós silenci, i a més, especialment els  diputats de determinades formacions, marginen sistemàticament i de manera desafiant la nostra llengua en les seves intervencions al parlament autonòmic  -mentre, en canvi, els nostres diputats a Madrid tenen expressament prohibit fer servir la seva llengua. Un silenci que no els impedeix, però, estar amatents a saltar a la jugular dels incauts a fi d’imposar el seu supremacisme i imperialisme lingüístics, en la millor tradició franquista -i no tan franquista també.  I per si amb tot això no n’hi hagués prou la mateixa alcaldessa no ha dubtat a demanar perdó, com si hagués fet un crim vergonyós, quan en realitat aquesta actitud no fa més que ratificar en les seves posicons, i donar-los una victoria més, als supremacistoimperialistes lingüístics que volen eradicar definiivament el català.

Segurament l’alcaldessa ha tingut poca cura en no haver matisat un pèl les seves afirmacions, tot i que en realitat no contenien res blasmable. En resum: ingenuïtat, indecissió i manca de coherencia, per part d’ella, i de l’altre cantó göbbelianisme –allò de fer pasar la víctima per culpable- i extrem cinisme. Potser la senyora alcaldessa, si manté una mica la lucidesa i es posa a contemplar els fets es repensarà unes quantes coses, i com ella molts catalans, que veuen com els que ens haurien de defensar no ho fan i ens deixen inermes davant llopades ferotges…

Joaquim Torrent

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!