Juny de 2043 Després de dos anys, el meu pare s’atrevia a escriure altre cop. La raó de fons d’aquell silenci era haver marxat de la seva ciutat, de Barcelona. Repassant les notícies de l’època, observo que el juny de 2019, Barcelona bull amb la reelecció de l’alcaldessa Colau, contravenint els resultats electorals que
“Davant de la manca de reconeixement que, com a poble, li ha aplicat l’Estat espanyol, Catalunya busca un reconeixement internacional que li permeti existir com a tal, més enllà d’ideologies o posicions extremes.” El respecte és el valor fonamental en les relacions humanes i també entre els pobles. Sense respecte no hi ha diàleg ni
Encara ara surto de nit i em passejo per un món d’ombres. Hi trobo pells sedoses i cossos pròdigs que esdevenen gemecs en forma de paraules. A mesura que descobreixo les seves formes, elles obren més els seus sentits. Demanen una altra carícia, un altre bes, un esbufec més de passió, que les permeti superar
Novembre 2016 Com cada nit, m’estiro en la flassada de la meva solitud i t’espero desitjós de retrobar-te. Com cada dia, apareixes de repent, sense previ avís i m’inundes els sentits de raons per viure, per sentir. No tens rostre, ni cos, ni ànima. Però la teva sensualitat m’acapara i em produeix mil reaccions químiques,
L’amor comença en el moment que una dona s’inscriu amb una de les seves paraules en la nostra memòria poètica. Maig de 2046. El meu pare encapçalava un nou escrit amb aquesta frase. Després de molts mesos de silenci, m’apareixia la seva veu procedent, és clar, del passat. En desconeixia l’origen, si era d’ell o
No vull conviure més en aquest etern conflicte, desesperant, angoixant, miserable. No et vull veure més implorar lleis ni sentiments ni lleialtats inexistents. Vull ser lliure i esdevenir l,ombra de la meva pròpia ombra, sense que tu, somiquejant, asseguris que estàs disposat a ser també la del meu gos. No vull l,eterna promesa d,una casa
Durant prop de cinc anys (i ara ja en fa més de deu) vaig iniciar un camí que vaig transitar en silenci i que només els meus van saber comprendre. Potser ni tan sols jo era conscient que recorre’n tota la distància era una empresa de difícil consecució. Però vaig assolir la meta i avui
Després de la consulta participativa del 9N, tinc un vot per dipositar; un vot que s’ha forjat d’innombrables pensaments, d’històries personals familiars i col•lectives, de manifestacions recents i cops de porra llunyans, de defensa de la llengua i de convenciment que la justícia social és possible, de creença en una sanitat i escola públiques, gratuïtes
Si comparem el mapa polític de la Catalunya d’ara amb el de fa cinc anys, algun observador aliè no entendria res. Allò que molts veien com un impossible (canvis consistents dins del conjunt de forces), que calculaven dos escons amunt o avall s’han quedat sense feina. La sacsejada és impressionant. Si ens fixem en l’enquesta
Seré injust amb tu, Merche Negro, com penso que tu també ho has estat amb mi, amb nosaltres. I això que no ens coneixem a menys que l’atzar ens ho permeti. No parlo de la injustícia en majúscula que segueix exercint el seu pas marcial pel planeta, i per la qual crec que tots dos
A hores d’ara, arribats al moment present, la única cosa que des de dins pot fer trontollar el procés d’alliberament nacional (des de dins, remarco; des de fora, són diversos els perills) és l’actitud i la posició del PSC a casa nostra. És d’una gravetat extrema que un partit que ha begut del catalanisme, de
Poques accions hi haurà més revolucionàries a les nostres vides que acompanyar el poble català a exercir el seu dret d’autodeterminació, el seu dret a la llibertat plena i absoluta. I serà revolucionari perquè canviarà la història d’Europa (i la d’Espanya també) sense haver sentit un sol tret pels seus carrers. Poques nacions contemporànies al
Desembre de 2012 Deixa’t arrossegar per la força de la desesperança i estira’t aquí, amb mi, damunt de l’escenari de la meva dimensió. I contempla: Veuràs un món en un canvi permanent, que flueix, com així ha de ser. Observaràs que els estels t’acompanyen i que els somnis segueixen existint, els teus i els meus,
Nedo entre dues aigües i els remolins que es formen, sovint, m’empenyen a l’abisme. Agost de 2042 Era mitja tarda, vaig baixar la intensitat de la claror que entrava per la finestra i vaig estirar-me en el meu llit. Les imatges se’m reflectien a uns escassos quaranta centímetres del meu rostre. Repassava mentalment tot
No hi ha volta enrere; la manifestació unitària de l’11S mostrarà un país (i vosaltres en primer terme) en el que una bona part de la seva ciutadania expressa de manera inequívoca el desig (i la necessitat) d’esdevenir un nou Estat a Europa. Prengueu consciència d’unes primeres constatacions: – no som la immensa majoria però