Txékhov és més un autor teatral que no pas de prosa. Potser per això, els nombrosos personatges d’aquest relat dansen per l’escenari de la seva cal·ligrafia, com si entressin i sortissin de forma incessant dalt dels seus decorats. Com incessant és la descripció permanent, acurada, fidedigna, imaginativa, no només dels personatges, sinó de tot
El món literari és ple de referències a l’Holocaust. Desenes d’autors (Primo Levi, sempre a la capçalera), en primera persona o bé en sentit figurat han intentat narrar, descriure, expressar en definitiva allò que va significar per les vides de multitud de persones… Persones. Potser el concepte primigeni, la matèria prima, el manà que va
Tinc la sort immensa de formar part d’un club de lectura fantàstic i, sovint, les propostes que arriben fan que hagi d’endinsar-me en lectures que d’altri manera no tindria en compte. La darrera ha estat “Vincles ferotges. La dona singular i la ciutat” de Vivian Gornick. No es tracta d’una novel·la (aquesta era la primera
Reconec que no m’ha convençut, gens ni mica. Maria Barbal exposa la relació de dues persones (grans) que senten interès una per l’altra, quan tots dos coincideixen en unes sessions de ioga del seu barri. A partir d’aquí, amb diferents veus, descobrim què amaguen els gestos de l’Elena i l’Armand, com han arribat fins aquí.
La sèrie sud-coreana de la qual tothom en parla. I realment és recomanable al cent per cent. El tractament dels personatges, les situacions creades i els transfons que s’hi reflecteixen, poques vegades es troben tan ben executats en una mateixa producció. Centenars d’individus són cridats a competir entre ells per optar a un premi milionari
I la Irene Solà dorm satisfeta damunt d’un coixí de prosa esplèndida No m’ha decebut. No cal que us en faci sinopsi perquè aquesta novel·la fantàstica ja té dos anys de vida. I el tanco sabent que feia temps que no llegia res de tanta qualitat. I el desaré a la meva recent prestatgeria
El llegiré. Perquè qui té coses a dir, val la pena escoltar-lo. “Napalm al cor”, resta doncs pendent. I al discurs de Sant Jordi en va dir unes quantes d’interessants. Amb valentia, sense condescendència amb la classe política, sense por a les institucions, al govern de tots. O d’uns quants. En Pol Guasch, amb un to tímid,
La darrera escena eròtica que m’ha cridat l’atenció ha estat en una sèrie que, si bé ha acumulat centenars de crítiques positives, avorreix tant com la mateixa família real britànica. En efecte, a The crown, temporada 2a, capítol 4t (“Beryl”), la princesa Margaret protagonitza una escena d’alt voltatge eròtic amb qui serà el seu marit,