L’internauta que somiava el passat

Març de 2021

-Què és la felicitat? – em va preguntar l’Anna, la meva psicòloga,. Ho va inquirir amb aquell gest imprecís que sovint utilitzava i que surava entre lo professional i lo sensual.

La vaig respondre amb una altra pregunta, tret habitual de la meva indefinició endèmica: la felicitat és una sensació o hauria de ser un objectiu mesurable? Què creus tu? La vaig mirar intensament. Persistia en dur aquells escots, que encara que fos a ple hivern, deixaven entreveure uns pits menuts però ben formats. I és que en el seu despatx acostumava a fer sempre calor.

La novel·la Pijamablau s’inicia amb aquesta pregunta de la psicòloga cap al protagonista, un discerniment que tots tard o d’hora ens hem plantejat al llarg de les nostres vides. Penso que no hi ha una visió única i que cadascú de nosaltres podria aportar-ne una. Hi ha tantes maneres de copsar-la com persones al món. Però el nostre personatge acaba cercant resposta a través de la satisfacció sexual, i com més immediata, més plaent. No és conscient que el plaer immediat t’acaba transportant a un camí sense retorn. I pitjor encara si quedes ancorat en una vivència que no et permet avançar.

Sempre a la mateixa hora, amb el pijama blau posat, em deia “Bona nit, amor”. De lluny s’esfilagarsaven les darreres llums d’una ciutat que suposadament compartíem. Però no hi havia cap més certesa. Desconeixia el seu rostre, el to de veu o el tacte de la seva pell… I, tanmateix, havia caigut bojament enamorat.

Ell s’enamora d’un plaer immediat, i també d’una dona sense rostre. I fins aquí puc llegir. El que us intento traslladar és que si per ventura considereu que la major felicitat és trobar un amor correspost, on queda el sexe? Cal encaparrar-se en aquell únic amor i una única manera de practicar el sexe?

Em va gravar com els dits polze i índex vorejaven el contorn d’un botó gros i blanc i la part de dalt del pijama es va oferir gentil. Tot seguit em va escriure. Em va dir que no tenia previst excitar-se però que notava com els mugrons se li havien endurit de forma notable i una humitat començava a fluir entre les seves cames.

Ell sovinteja relacions diverses, reals i virtuals.

Jo ja hi era quan la vaig veure arribar, just quan s’iniciava el film. Em va sorprendre perquè es va seure a dos seients de mi, a la meva dreta. Més enrere no hi havia cap espectador i només davant unes deu persones assistien a la projecció. Es va treure lentament l’abric, quasi sense mirar-me però vaig endevinar un somriure just abans de seure. El vestit negre ajustat no podia cobrir bona part de les seves cames.

I també prova noves experiències…

Després de dos mesos de relació, na Joana em va proposar un local d’intercanvi de parelles. Vaig acceptar sense estar-ne del tot segur. Però ella assegurava que controlava. Em va explicar que havia sovintejat aquell local amb una parella anterior. I se li notava.

Però al llarg de tota la novel·la, el seu únic desig és trobar allò tan difícil, l’amor en el seu estat més pur, més autèntic; que et permeti conèixer la felicitat, practicar el sexe i sentir-te plenament enamorat. Permanentment. Perquè ell ha escollit aquests ingredients com a recepta màgica o alquímica de la plenitud. Però tu pots elegir-ne uns altres, només depèn de tu. I de la concepció que tinguis del teu benestar. El meu, oferir-vos els meus pensaments a través de l’escriptura.

Si t’atreveixes, gaudeix de Pijamablau.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!