L’internauta que somiava el passat

Bloc personal d'Esteve Canet

La insostenible lleugeresa del ser

16 de maig de 2016

L’amor comença en el moment que una dona s’inscriu amb una de les seves paraules en la nostra memòria poètica. Maig de 2046. El meu pare encapçalava un nou escrit amb aquesta frase. Després de molts mesos de silenci, m’apareixia la seva veu procedent, és clar, del passat. En desconeixia l’origen, si era d’ell o

Llegir més

VULL SER LLIURE

13 d'agost de 2015

No vull conviure més en aquest etern conflicte, desesperant, angoixant, miserable. No et vull veure més implorar lleis ni sentiments ni lleialtats inexistents. Vull ser lliure i esdevenir l,ombra de la meva pròpia ombra, sense que tu, somiquejant, asseguris que estàs disposat a ser també la del meu gos. No vull l,eterna promesa d,una casa

Llegir més

El càtar de La Granadella. L’anhel més cobejat

14 d'abril de 2015

Durant prop de cinc anys (i ara ja en fa més de deu) vaig iniciar un camí que vaig transitar en silenci i que només els meus van saber comprendre. Potser ni tan sols jo era conscient que recorre’n tota la distància era una empresa de difícil consecució. Però vaig assolir la meta i avui

Llegir més

Tinc un vot en una mà; a l’altra, un clavell.

17 de desembre de 2014

Després de la consulta participativa del 9N, tinc un vot per dipositar; un vot que s’ha forjat d’innombrables pensaments, d’històries personals familiars i col•lectives, de manifestacions recents i cops de porra llunyans, de defensa de la llengua i de convenciment que la justícia social és possible, de creença en una sanitat i escola públiques, gratuïtes

Llegir més

Seré injust amb tu, Merche Negro

4 de setembre de 2013
Sense categoria

Seré injust amb tu, Merche Negro, com penso que tu també ho has estat amb mi, amb nosaltres. I això que no ens coneixem a menys que l’atzar ens ho permeti. No parlo de la injustícia en majúscula que segueix exercint el seu pas marcial pel planeta, i per la qual crec que tots dos

Llegir més

Abans s’esquerdarà el PSC que no la societat catalana

28 de juliol de 2013
Sense categoria

A hores d’ara, arribats al moment present, la única cosa que des de dins pot fer trontollar el procés d’alliberament nacional (des de dins, remarco; des de fora, són diversos els perills) és l’actitud i la posició del PSC a casa nostra. És d’una gravetat extrema que un partit que ha begut del catalanisme, de

Llegir més

Tossudament alçats, en són exemple

25 de juny de 2013
Sense categoria

Poques accions hi haurà més revolucionàries a les nostres vides que acompanyar el poble català a exercir el seu dret d’autodeterminació, el seu dret a la llibertat plena i absoluta. I serà revolucionari perquè canviarà la història d’Europa (i la d’Espanya també) sense haver sentit un sol tret pels seus carrers.  Poques nacions contemporànies al

Llegir més

SENSE (AMB) TU

15 de desembre de 2012
Sense categoria

Desembre de 2012 Deixa’t arrossegar per la força de la desesperança i estira’t aquí, amb mi, damunt de l’escenari de la meva dimensió. I contempla: Veuràs un món en un canvi permanent, que flueix, com així ha de ser. Observaràs que els estels t’acompanyen i que els somnis segueixen existint, els teus i els meus,

Llegir més

NOMÉS QUAN DORMO (ONLY WHEN I SLEEP)

9 d'octubre de 2012
Sense categoria

Nedo entre dues aigües i els remolins que es formen, sovint,  m’empenyen a l’abisme. Agost de 2042   Era mitja tarda, vaig baixar la intensitat de la claror que entrava per la finestra i vaig estirar-me en el meu llit. Les imatges se’m reflectien a uns escassos quaranta centímetres del meu rostre. Repassava mentalment tot

Llegir més

Carta oberta als manifestants de l?11S: estiguem a l?alçada històrica del moment

31 d'agost de 2012
Sense categoria

No hi ha volta enrere; la manifestació unitària de l’11S mostrarà un país (i vosaltres en primer terme) en el que una bona part de la seva ciutadania expressa de manera inequívoca el desig (i la necessitat) d’esdevenir un nou Estat a Europa. Prengueu consciència d’unes primeres constatacions: –         no som la immensa majoria però

Llegir més

SHAME

29 de febrer de 2012
Sense categoria

Febrer de 2012 Aquesta ciutat m’ofega els pensaments i m’oprimeix el pit de la raó i de la sensatesa. Com una pell de dona que t’embolcalla els sentits i t’endinsa per camins infranquejables. La tastes i té gust de maduixa i l’aroma és de fruïts salvatges; el seu tacte sedós no permet que aturis el

Llegir més

TORNAR A COMENÇAR

8 de gener de 2012
Sense categoria

Diuen que el rei visigot Ataülf va ser assassinat a Barcelona, i que la seva dona Gal·la Placídia va ser retornada a Roma (d’on havia estat raptada uns anys abans) i es va casar en segones núpcies amb Constanci III.   Tot això ho llegeixo repassant les anotacions d’un arxiu del meu pare, fetes a

Llegir més

UNA VEU, UN SOMRIURE

29 d'agost de 2011
Sense categoria

Ara farà un any que vaig iniciar la recerca a través dels arxius del meu pare. Amb “Suau com mocador de fil” començava un itinerari per la seva vida de fa trenta anys. Una existència que pot semblar molt diferent a la que portem ara però que, en el fons, cercava els mateixos ítems que

Llegir més

AQUARELA

17 d'agost de 2011
Sense categoria

“Sóc en una casa on tota Barcelona jeu als meus peus. De dia, el blau del mar és el primer cel de la ciutat que s’afanya a alçar-se majestuosa, com si el fités permanentment, guarint-se de qualsevol canví brusc del seu onatge. De nit, els llums dels habitatges i dels carrers no permeten retallar la

Llegir més