L’internauta que somiava el passat

Bloc personal d'Esteve Canet

TORNAR A COMENÇAR

8 de gener de 2012
General

Diuen que el rei visigot Ataülf va ser assassinat a Barcelona, i que la seva dona Gal·la Placídia va ser retornada a Roma (d’on havia estat raptada uns anys abans) i es va casar en segones núpcies amb Constanci III.   Tot això ho llegeixo repassant les anotacions d’un arxiu del meu pare, fetes a

Llegir més

UNA VEU, UN SOMRIURE

29 d'agost de 2011
General

Ara farà un any que vaig iniciar la recerca a través dels arxius del meu pare. Amb “Suau com mocador de fil” començava un itinerari per la seva vida de fa trenta anys. Una existència que pot semblar molt diferent a la que portem ara però que, en el fons, cercava els mateixos ítems que

Llegir més

AQUARELA

17 d'agost de 2011
General

“Sóc en una casa on tota Barcelona jeu als meus peus. De dia, el blau del mar és el primer cel de la ciutat que s’afanya a alçar-se majestuosa, com si el fités permanentment, guarint-se de qualsevol canví brusc del seu onatge. De nit, els llums dels habitatges i dels carrers no permeten retallar la

Llegir més

RES NO TORNARÀ A SER IGUAL

20 de maig de 2011
General

El meu pare va deixar escrit això, ara fa trenta anys, en un maig barceloní de 2011, ple noves esperances:   Hi ha moments que sembla que mai no hagi de passar res, que cada dia hagi de sortir el sol i la jornada s’hagi de desenvolupar amb normalitat angoixant; hi ha moments que tampoc

Llegir més

Ningú no és perfecte

23 d'abril de 2011
General

Vaig prendre un llibre entre les meves mans. Feia tres anys que no ho feia. Estava editat l’any 2021 i, per tant, duia a les seves pàgines, entres els seus plecs, quasi vint anys de vida. Me l’havia regalat la meva mare, quan tot just començava a iniciar-me en el joc de l’amor. Parlava d’un

Llegir més

Tornar

13 de març de 2011
General

Març de 2041 Alimentar l’ànima, sempre m’han dit. Cercar l’energia, la força universal, que faci fluir els corrents interns dins la matèria i renovar tots els circuïts, evitant-ne els nusos. El reiki s’ha implantat arreu. Hi ha un munt de tècniques que es treballen d’una manera professional i acceptades per la medicina oficial. Però jo

Llegir més

El silenci dels teus ulls (#sensesenyal)

19 de febrer de 2011
General

Passo pel teu costat i no aconsegueixo atreure la teva mirada, ni el teu somriure, ni un petit gest de reconeixement.de la teva mà. No sóc invisible, tot i que sovint m’hi sento; no sóc mut, tot i que massa vegades resto callat; no estic immòbil, tot i que a vegades no moc ni una

Llegir més

En el cor d’El Caire

6 de febrer de 2011
General

Era nascuda a El Caire. Els seus ulls negres, la pell d’una finesa extraordinària i bruna com una nit de lluna plena, els gestos de cadències mil·lenàries… Havia nascut un dia de novembre de 2011. Era deu anys més jove que jo però la seva extremada prudència en mesurar les paraules, els moviments lents, uns

Llegir més

She was beautiful

16 de gener de 2011
General

M’havia llevat d’hora. Tot i ser hivern lluïa un sol primaveral que oferia un dia extremadament lluminós. A la meva presó de vidre -com anomenava la meva llar- la temperatura era de 19 graus, tot l’any. I els raigs de sol em donaven suficient energia per escalfar-me l’aigua, donar electricitat i carregar-me l’automòbil. Viure al sud

Llegir més

Un violinista a la teulada

28 de desembre de 2010
General

He continuat amb la recerca d’allò que mai no sabré del cert. Somiar forma part de la condició humana i discernir entre realitat i imaginació és un parany que et pot dur a camins desconeguts. Després del viatge a Cabo de Gata, vaig romandre durant força temps reclòs a la meva presó de vidre; meditava,

Llegir més

La bella dama

19 d'octubre de 2010
General

El meu viatge a Cabo de Gata, en TGV des de Barcelona a la ciutat d’Almeria, va durar poc més de tres hores. Avui en dia pots arribar a anar a l’espai d’una manera força corrent. Les distàncies s’han escurçat tant que no són inconvenient per moure’s arreu del planeta. Les novel·les de grans viatges

Llegir més

Quan ningú no em veu

26 de setembre de 2010
General

Setembre de 2040. Queden molt lluny aquells dies. La trobo a faltar però no lamento la seva absència. De fet, ni tan sols planyo la meva situació. La mar està en calma i això em permet també, contemplar el present amb serenor. A la feina em van dispensar per dues setmanes. El meu estat anímic,

Llegir més

I era tan real…

8 de setembre de 2010
General

Serenament, venia a mi. I se n’anava. Ho fitava tot amb aquells ulls bellugadissos, un xic petits, del tot oberts, foscos i melosos, dolços i endurits. La seva mà, de dits llargs, s’insinuava com si fos la d’una ballarina, amb moviments suaus, pausats, lleugers. Moria per ella. I tanmateix no era capaç d’aixecar-se, de parlar

Llegir més

Suau com mocador de fil

24 d'agost de 2010
General

Agost de 2040. Barcelona.   M’he despertat xop de suor, amb uns batecs de cor persistents i una sensació molt estranya dins meu. Sento com si, d’una sola tacada, hagués somiat tota la meva vida, com si aquest 23 d’agost de 2040 iniciés una nova existència. Estic sol; són les tres de la matinada i

Llegir més

Cinquanta posts i un comiat

4 de juliol de 2010

 És una lluita que duc a dins; fa mesos que intento treure’m la careta i no en sóc capaç. Els qui gaudim amb l’escriptura som així: una mica rars, excèntrics, reservats, temorosos de mostrar els nostres sentiments i preferim llançar-nos a la piscina del full en blanc i omplir-lo de significat aparent que no pas

Llegir més