La Creueta

Convent de Caputxins de l’Olleria (Arxiu Col·lectiu l’Olla)

Amb aquestes dades constatem que els mesos amb més abandons són els de temperatura agradable o calor, i comprovem el descens en els mesos de fred, de menys faena i menys recursos.

Per M. Luisa Plà Tormo

El segle XVIII va ser un segle poblacionista, amb un creixement lent però amb una tònica alcista que es va consolidar any rere any, frenat per les puntuals condicions adverses de tota mena distribuïdes al llarg de la centúria i que hem analitzat en articles anteriors. En la societat de l’Antic Règim, l’aspecte que presenta més interés quan s’estudia el baptisme és el de les concepcions i com canvien el nombre de naixements segons els mesos. La distribució estacional dels baptismes al llarg de l’any estava influïda per dues característiques: la laboral i la religiosa. La primera fa referència als treballs agrícoles, de manera que els mesos amb més concepcions són de l’abril a l’agost, i els mesos de naixements del gener al maig, mirant de fugir de parir en el maleït agost. La influència religiosa cal posar-la en relació amb l’Advent i la Quaresma, períodes que l’Església catòlica assenyala com d’austeritat sexual, per això setembre i desembre són els mesos amb menys naixements.

En el món de l’expòsit i de la il·legitimitat, les raons exposades passen a un altre pla i imperen unes circumstàncies distintes, com ara la misèria i la fam, que s’uneixen a la il·legitimitat, si bé preval aquesta última en temps de relativa prosperitat.

L’explicació d’aquest fet, assenyalat en articles anteriors, rau en la mentalitat de l’època, en la qual l’honor, la conservació de l’honra en la dona en benefici de la resta de la família eren temes molt importants, tant en àmbits nobles com de llauradors. El nombre d’abandons a la Vall va créixer en aquesta centúria i no hi ha dubte que el de naixements il·legítims ho va fer en la mateixa proporció.

Analitzats els mesos amb més abandons en altres zones, veig que no coincideixen amb els registrats a la Vall. Si la raó fonamental és la necessitat, les estacions de més abandó són la tardor i l’hivern, perquè a les condicions climatològiques adverses calia unir la manca de faena: no hi havia ingressos, i a l’escassetat d’aliments de primera necessitat s’afegia l’alça de preus. La població passava gana. Un membre més en la família era una altra boca a alimentar, i aquesta circumstància afavoria l’abandó.

Per mesos, els 612 expòsits del segle XVIII a la Vall es van distribuir:

Amb aquestes dades constatem que els mesos amb més abandons són els de temperatura agradable o calor, i comprovem el descens en els mesos de fred, de menys faena i menys recursos. La fam no era, doncs, la causa principal de desemparament.

D’altra banda, tenim que els mesos amb més concepcions són juny i tot el segon semestre. Si març, abril i desembre (Quaresma-Advent) havien de ser mesos d’abstinència sexual, és evident per les xifres que posseïm del món de l’expòsit valldalbaidí que el compliment de la normativa eclesiàstica es relaxa, ja que setembre té una elevada taxa de naixements per les concepcions de desembre.

Un aspecte que sí que coincideix amb expòsits d’altres zones és el de la nocturnitat. La foscor ajudava a realitzar un acte prohibit i il·legal. Alguns rectors reflectien en el Quinque Libri baptismal l’hora de l’abandó: “…porque a deshora de la noche un hombre la dejó…” (Atzeneta, 1718); “…hallada en la noche del dia siete…” (Salem, 1776); “…y fue hallada en el torno del Santo Hospital a las 4 de la mañana…” (Ontinyent, 1794).

Aquestes dades les contraste amb l’edat d’ingrés en la borderia de València dels xiquets valldalbaidins:

1. Ingrés immediat al naixement: 234 bordets. ”… entrà de Alfafar el 6 de gener, batejada en Bellús el 1 del dit…” (1759).
2. Ingrés a un mes del naixement: 347 expòsits. “…entrà de Alfafar el 10 de octubre, batejada en L’Aljorf el 8 de setembre…” (1754).
3. Ingrés d’un a quatre mesos: vint-i-sis nounats. “…entró el 10 de mayo bautizada en Onteniente el 22 de enero…” (1789).
4. Ingrés amb un any o més: quatre criatures, i amb 14 anys, entrà M. Magdalena (1775), batejada a Aielo de Malferit, el 22 d’octubre de 1761.

Era tònica general que els fills il·legítims foren abandonats amb gran rapidesa (ja he assenyalat la vergonya de la pèrdua de l’honra, patida per tota la família), I si acceptem això com a vàlid, s’ha d’entendre que en l’apartat 1 hi havia un gran nombre de xiquets no desitjats, entremesclats amb alguns abandons fruit de la fam i la necessitat (234 xiquets), fins als 612 total de xiquets rebutjats a la Vall d’Albaida, predominarien els nounats de la misèria. Els xiquets no volguts amb un mes, quatre mesos o un any, no són il·legítims.

Moltes d’aquestes criatures que ingressaven en la Casa eren, doncs, fills de pares coneguts que no podien criar-los. No eren abandonats, sinó que podien haver quedat orfes de pare i mare o d’un d’ells. Si moria la mare i deixava un nounat, la família es trobava amb el greu problema de la criança. Podia donar-se el cas que la mare estiguera malalta o no tinguera llet. No puc quantificar aquest últim apartat per no haver quedat reflectit en el registre de la Casa-Bressol valenciana.