Gàlim

Aproximadament, el bloc de Pep Albinyana

Limós olímpic

0
Basílica de Santa Maria, a Limós. Fotografia: audeturisme.com

Totes les coses tenen la seua utilitat. Les creacions humanes no es fan per a no res, encara que en certes ocasions la finalitat a què es puguen destinar no es descobrisquen a primer colp d’ull.

També passa que n’hi ha amb utilitats que depenen de l’usuari, o del moment en què hi entropesses.
És el cas, per exemple, de les olimpíades. Un grapat d’homes i dones es dediquen a córrer esbalaïts, a reballar objectes, a barallar-se sense haver de fer-se mal, a competir en general… I de què serveixen?
Doncs seguint el raonament inicial, en el meu cas personal i en el moment actual, per a recordar que fa cinc anys que no vaig a Limós, i que això no pot ser (però serà, ai!). No seguisc -ni pense fer-ho- l’espectacle esportiu-comercial olímpic, però en ser inevitable sentir-ne a parlar, m’ha vingut a la memòria que la darrera vegada que vaig pujar a aquelles terres occitanes també es disputaven uns jocs de veure qui corre més i qui trau més voltes la bandera. Cinc anys! I el mal és que enguany ja no crec que puga solucionar-ho, siga estiu o no.
PS. Ja sé que les olimpíades serveixen per a més coses. De fet ja ho he dit: per a moure diners i com a festival de banderes i nacionalismes que t’han de tocar el tendre (o fer-ho veure) si no vols que et miren de reüll.
PS 2. La basílica de la foto té un naixement d’aigua que diuen que és sanadora de malalties dels ulls. Li diré al metge que em recepte el viatge a veure si ho acabem açò de l’ull d’una volta.
Publicat dins de General i etiquetada amb | Deixa un comentari

L’infern de l’Olleria

0

Una manera com una altra de lligar caps és recordar que hui és 18 de juliol i parlar del carrer de la Mare de Déu del Carme.

En una època de la meua infantesa em va fer una certa por passar pel carrer del Carme (o de la Mare de Déu del Carme) perquè pensava que en una de les cases hi havia l’infern del poble. En la frontera tenia una capelleta de rajoletes que representava la Mare de Déu i unes animetes cremant-se a l’infern, imatge que la meua ment infantil i patidora interpretava com una mena de panell informatiu del contingut de l’edifici.

Crec que allò no va durar massa. Però no deixa de ser trist que un xiquet haja de passar por perquè hi ha qui vol inculcar a tot lo món unes creences a base d’amenaces de castics i represàlies infernals (mai millor dit). I més que creences, uns dogmes de fe i de submissió que per al control social aprofitava el règim sanguinari engendrat un 18 de juliol.

Les rajoletes continuen allà on eren, ara en una paret de la casa molt més moderna.

Publicat dins de General i etiquetada amb | Deixa un comentari

“Adios para siempre”

0
“Hoy mismo o sea esta noche tengo que ser hejecutado (sic)”. Inútilment intente d’acostar-me a la sensació que degué produir escriure aquesta frase. Podria dir que per sort no ho puc fer, perquè redactar-la, compondre-la amb tot el sentit dramàtic i eternament irreversible degué ser el moment exacte de la presa de consciència definitiva del final. L’instant precís que comences a morir-te, que comencen a matar-te, quan encara et correspon de viure.
No m’ho puc llevar del cap des que ho vaig llegir ahir. “Adios (sic) para siempre”, escriu, amb cal·ligrafia i ortografia d’una escola escassa i d’una vida de treball. Un siempre que ell sap criminalment exacte, i que nosaltres sabem que es multiplicà per milers.
…/…
Adeu penes i plaers, adeu roses
Adeu vida, adeu llum i vent
Casa’t, sigues feliç i recorda’m sovint
Tu que encara viuràs la bellesa de les coses
Quan tot s’haurà acabat, a Erivan (1).
Un gran sol d’hivern il·lumina el pujol
És bella la natura i el cor se’m desfà
La justícia vindrà sobre els nostres passos triomfants
Melinée meua, amor meu, la meua òrfena
Vull que visques i tingues un fill
…/…

Publicat dins de General | Deixa un comentari