Publicat el 4 de juliol de 2021
“Adios para siempre”
“Hoy mismo o sea esta noche tengo que ser hejecutado (sic)”. Inútilment intente d’acostar-me a la sensació que degué produir escriure aquesta frase. Podria dir que per sort no ho puc fer, perquè redactar-la, compondre-la amb tot el sentit dramàtic i eternament irreversible degué ser el moment exacte de la presa de consciència definitiva del final. L’instant precís que comences a morir-te, que comencen a matar-te, quan encara et correspon de viure.
No m’ho puc llevar del cap des que ho vaig llegir ahir. “Adios (sic) para siempre”, escriu, amb cal·ligrafia i ortografia d’una escola escassa i d’una vida de treball. Un siempre que ell sap criminalment exacte, i que nosaltres sabem que es multiplicà per milers.
…/…
Adeu penes i plaers, adeu roses
Adeu vida, adeu llum i vent
Casa’t, sigues feliç i recorda’m sovint
Tu que encara viuràs la bellesa de les coses
Quan tot s’haurà acabat, a Erivan (1).
Un gran sol d’hivern il·lumina el pujol
És bella la natura i el cor se’m desfà
La justícia vindrà sobre els nostres passos triomfants
Melinée meua, amor meu, la meua òrfena
Vull que visques i tingues un fill
…/…
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de General, per albinyana | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent