Era aquella mena de progressiva curvatura d’esquenes assegudes en aquell sòlid corbat baix mur de pedra divisori de l’espai urbà. Era aquella fatxada situada al xamfrà de dos carrers lluint aquell rètol de les dues consonants B majúscules atrapades dins d’un cèrcol gens estancat en el temps, és a dir, en moviment pel que fa
Dins la categoria dels Tres Tombs (en aquest enllaç la presentació), la d’avui: Desfilant per Universitat, la calessa de quatre rodes atapeïda pels majors i menors de la família o amics, ocupant tot i més de l’espai dels seients, ufanosament, gràcies a l’esforç de les dues ben menades bèsties de tir, van fent via dins
Comprovant que la dificultat per penjar la imatge dins l’apunt del bloc afecta a més bloguers, fins que WordPress solucioni el problema no faré cap anotació.
Amb l’embranzida d’ales que exhibeixes, des de la branqueta que et sosté fins a tocar la blavor del cel hi ha tot un espai que pots recórrer al teu albir o, tanmateix des de la branqueta, si ho desitges, pots aterrar al sòl però…, això sí, tant en una acció com l’altra, si algun menut
Era aquella publicitat per la Meseta Central d’un dels bancs “amics” que feia creïble allò de què “el Estado” vetllava pels interessos dels agricultors. Era aquella sospita del sempitern frau del règim franquista acaparador, sense escrúpols però daurant la píndola, dels béns materials de la gent treballadora del camp. És, ara amb el temps, comprovar