Fa quatre dies, la majoria espanyolista a l’Ajuntament de Barcelona va decidir retirar l’atorgament a títol pòstum de la medalla d’or de la ciutat a Heribert Barrera i Costa. Vicent Partal, a l’editorial de Vilaweb d’abans d’ahir: “Valls fa ballar Colau i el PSC, i l’independentisme hi cau de quatre potes“, analitza la conjuntura d’aquesta
La mort de la jutge Ruth Bader Ginsburg membre del Tribunal Suprem dels EUA ha despertat una atenció sel·lectiva als mitjans nostrats, relacionant la figura de la il·lustre jurista amb les combinacions polítiques que es poden derivar de la designació del seu substitut. Així Vilaweb, el proppassat 19 titulava així la seva desparació (sense esmentar
Luis Martínez Garate, bon amic de Catalunya, navarrès de socarrel, assagista punyent sobre la història i el present de Nabarra/Euskal Herria, segueix apassionadament els esdeveniments de casa nostra sobre els qual expressa un punt de vista alhora crític i solidari, com és el cas de l’apunt que avui mateix ha publicat al seu bloc: La
Avui, l’espanyola justícia jutja a Manresa el patriota Jordi Pesarrodona i Capsada per haver donat suport a l’1-O: acusat de desobediència greu, la fiscalia demana la pena màxima per aquest delicte, dos anys d’inhabilitació per a qualsevol càrrec o lloc de treball públic i una multa de 5.400 euros. La Guardia Civil va contra per
Ahir va fer seixanta-dos anys de la mort de Josep Irla i Bosch, (Sant Feliu de Guíxols, 24 d’octubre de 1876 – Sant Rafèu, Provença, 19 de setembre de 1958), 124è president de la Generalitat de Catalunya (1940–1954), a l’exili. Una efemèride que ha passat desapercebuda als mitjans i a la classe política nostrada llevat
Des de fa setmanes hi ha a França un intens debat sobre el fenomen creixent de “l’ ensauvagement de la société” que el president Macron mira d’aturar amb mesures preventives i punitives encara pendents d’aplicar efectivament. Pel delegat general de l’Institut pour la Justice, Pierre-Marie Sève, “Les chiffres ne disent pas tout“, segons l’article que
Avui s’han signat a Washington els acords diplomàtics conegut com Abraham auspiciats pels EUA entre Israel, els Emirats Àrabs Units i el Regne de Bahrain, un esdeveniment històric però menystingut per la Unió Europea i els estats que la composen, ja que no han tingut cap paper en aqueix procés ancorada com està en la
Josep Andreu Domingo, batlle de Montblanc, ha estat escollit president de l’associació Independentistes d’Esquerres a les votacions celebrades entre el 5 i el 8 d’aqueix mes, i aquest és el primer article publicat a La República on reflecteix el posicionament del nostre col·lectiu: Per un debat independentista en aquesta Diada. En el nou curs de
Esperonat per una demanda de l’amic i company de recerques, Pau Juvillà Ballester, he recuperat aqueix document elaborat pel Comitè de Professionals i Treballadors de la Cultura del Partit Socialista d’Alliberament Nacionals dels Països Catalans (PSAN), publicat el desembre del 1974, que trobo escaient reproduir la vigíla de la Diada Nacional: 1.- LA SITUACIÓ DEL
El comunitarisme ètnic-religiós emergeix a les societats obertes occidentals esdevingudes multiculturals arran dels canvis demogràfics posteriors a la Segona Guerra Mundial i la influència dels corrents desconstructivistes provinents del progressisme acadèmic nord-americà (veure l’article antic de fa vint-i-cinc anys de Rafael Serrano, “Comunistarismo: un pensamiento político postmoderno”). També impacta a la societat catalana post-franquista, desestructurada
Avui ha començat l’assemblea constituent telemàtica i s’ha sotmès a votació la proposta de Declaració fundacional d’Independentistes d’Esquerres culminant un procés encetat el passat 22 de febrer a l’acte de presentació a l’Ateneu Barcelonès del manifest inicial encapçalat per Pep Andreu: Nosaltres, els Independentistes d’Esquerres, som gent que volem la independència de Catalunya en forma
Avui s’escau el centenari del reconeixement de l‘estat autònom del Gran Líban dins la Síria creada sota protectorat francès després de la Primera Guerra Mundial. L’objectiu era bastir un territori on la minoria cristiana formès part del sistema polític, una excepció enmig de l’hegemonia islàmica a l’Orient Pròxim. Durant un breu període de temps el